Foto: Anna Utiel
Des del 2015, Miquel Solà ha estat al capdavant del govern municipal de Collbató, de la mà del GIC i del PDeCAT (ara, Junts per Collbató). De cara a les eleccions municipals del 26 de maig, repeteix com a candidat d’ERC, que es presenta en coalició amb el GIC. Dos mesos abans del moment decisiu, l’alcalde rep Línia Nord a l’Ajuntament.
L’any 2015, els Socialistes de Collbató van ser la llista més votada, però un pacte entre ERC, el GIC i PDeCAT (llavors CiU) va permetre que vostè fos l’alcalde. Com ha funcionat aquest pacte de govern?
En línies generals, jo n’estic satisfet. D’entrada, quan tres grups diferents es posen d’acord per governar i rellevar un grup polític que ha estat 20 anys al govern, penses que no serà fàcil. Però crec que hem sabut treballar en equip, definir els objectius que volíem com a govern i assolir-los, malgrat les dificultats.
Quan ERC el va tornar a escollir per concórrer a les eleccions, va admetre que aquesta havia estat una legislatura “complicada”. Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
Vaig començar la legislatura sense experiència prèvia al govern. Ara, amb l’experiència acumulada, segurament plantejaria alguns passos d’una altra manera. Probablement, no aniria tant amb el lliri a la mà en algunes decisions i potser seria més estratègic.
Des de l’agost del 2016, el govern va quedar en minoria. Una dificultat més a l’hora de tirar projectes endavant…
Sí, això va ser un punt d’inflexió i ens ha obstaculitzat i dificultat molt la feina. De fet, vam perdre un any, el 2017, perquè no vam poder aprovar el pressupost. Aleshores, com que no teníem capítol d’inversions, no podíem ni comprar unes cadires, però vam aconseguir ajuts d’altres administracions. El 2018 sí que vam aprovar el pressupost, però tard. Les negociacions amb els Socialistes es van dilatar i, finalment, em vaig haver d’exposar a una moció de confiança per aprovar-lo.
Sigui com sigui, en ser escollit, va destacar també la tasca de l’equip de govern. Quines considera que han estat les fites més importants d’aquest mandat?
N’hi ha diverses. Una de molt important ha estat la recuperació de la gestió de l’aigua. També destacaria el treball institucional que s’ha fet per aconseguir recursos de fora, sobretot de la Diputació, davant les circumstàncies que hem tingut al govern municipal. Un altre aspecte important ha estat la millora de les Coves, que ens ha permès situar-nos al circuit turístic de la comarca i la demarcació de Barcelona. Quant a la reducció de residus, hem apostat pel porta a porta, que probablement serà una tendència a tot arreu en uns anys.
Hi ha temes, però, que han quedat sense resoldre. Collbató ha encapçalat la lluita contra l’ampliació de l’A-2. Quin creu que serà el futur d’aquest projecte?
El que ens neguiteja és que cada vegada que hi ha un canvi de govern a l’estat espanyol, canvia el model de gestió de les infraestructures viàries del país. A més, quan vam anar a Madrid, no vam arrencar un compromís concret del Ministeri per aturar el projecte. No el tenien pressupostat, però seguia el seu curs, per això estem amatents i preocupats. Esperem que no es faci, però, si s’acaba fent, que es resolgui la fractura geogràfica que comportaria per a Collbató. De totes maneres, tampoc ens creurem el que ens diguin ara perquè sabem que som a les portes d’unes eleccions generals…
Pel que fa a projectes municipals, quin impacte creu que poden tenir els resultats de les eleccions en el seu desenvolupament?
Desconec les alternatives dels altres partits, però nosaltres tenim clares les nostres prioritats. Pel que fa al tancament lateral de la pista Martí Gil, una demanda que ve de fa anys, ja hem encarregat l’avantprojecte i l’execució serà un objectiu prioritari de la pròxima legislatura. La reforma de la teulada de l’Ajuntament es farà, si tot va bé, a l’estiu, i més endavant es faria la instal·lació de l’ascensor i l’adequació de la segona planta com a oficines. També volem centrar-nos en la millora de l’enllumenat públic i, si tenim estabilitat pressupostària, fer cada any una planificació d’inversions en via pública.
A nivell supramunicipal, els municipis del Montserratí han aconseguit fer realitat l’associació del Parc Rural de Montserrat, que vostè presideix. Com encara aquesta nova tasca?
Amb molta il·lusió. És un projecte que va néixer, en part, a Collbató i estic molt content que m’hagin donat la possibilitat d’encapçalar-lo inicialment. Ara ens hi hem de posar, hem de començar a engegar, de la mà de la Diputació, els objectius que marca el Pla de gestió.
Com a president, com valora l’absència de pobles com Esparreguera a l’associació?
Sap greu, perquè Esparreguera és un dels municipis impulsors i ha tingut sempre un paper actiu en el projecte. Però som molts municipis amb diferents lògiques locals i és complicat tenir unanimitat de visions. De totes maneres, s’hi poden incorporar en qualsevol moment, i esperem que ho facin ben aviat.
Parlem de les eleccions municipals del maig. A Collbató, ERC i el GIC han decidit presentar-se de manera conjunta. Creu que seran més forts anant junts que per separat?
Som dues famílies polítiques amb molta història a Collbató. Sempre hem tingut espais de contacte i ara, després d’aquests quatre anys de govern, coincidim al 100% en els reptes que tenim al davant. Per tant, si ens presentéssim per separat, ens estaríem disputant el mateix espai i no tindria sentit, sobretot tenint en compte que venim d’una legislatura complicada, en què la manca d’estabilitat ens ha dificultat molt les coses.
Si fos necessari per continuar governant, repetirien el pacte amb Junts per Collbató?
Com que hem compartit quatre anys de govern, segurament tenim més proximitat amb ells que amb altres formacions. El nostre objectiu ha de ser aconseguir una majoria estable, però si no ho aconseguim, no ens negarem a parlar amb ningú.
La política nacional ha estat molt present durant aquesta legislatura. Quin impacte creu que tindrà el judici del Procés en les eleccions a Collbató?
Tindrà impacte, però no sé quin. El nostre és un projecte local i parlem de Collbató, de com millorar el poble i de la feina feta. Òbviament tenim unes vinculacions nacionals i hi estem compromesos: som independentistes i ho continuarem sent mentre no siguem independents. I mentre hi hagi presos polítics, no serem neutrals, perquè no hi ha un marc normal de llibertat i democràcia. L’impacte que jo desitjaria és que deixessin els presos al carrer. Si això ha de ser negatiu per a nosaltres, doncs que ho sigui. Però tampoc entrem a fer càlculs de l’impacte.
La Fiscalia ha presentat una querella contra vostè per un presumpte delicte de desobediència per haver permès el referèndum de l’1-O. Com ho afronta?
Estic sorprès i amoïnat, perquè no acabo d’entendre la situació. De fet, encara no ens han proporcionat el document de la querella i només he pogut llegir la que ha sortit filtrada als mitjans. Jo tinc la consciència molt tranquil·la, però estic molest. Trobo que no té cap lògica res del que estan fent. Ara cal esperar a rebre l’escrit de la Fiscalia per poder-lo valorar amb els advocats. Espero que finalment arxivin la querella, perquè seria el més lògic i normal, però no sé si hi confio. No es pot confiar en res. Sigui com sigui, afrontaré la campanya electoral de la mateixa manera, tot i que és cert que aquesta càrrega condiciona.
