Foto cedida
Pasqual Maragall, Mariano Rajoy, Carles Puigdemont o Salvador Illa són alguns dels polítics que ens venen al cap en veure Queco Novell. En l’any que se celebra el quinzè aniversari del Polònia, l’humorista, actor i periodista visitarà Martorell per fer el pregó de la Festa Major. Línia Nord ha parlat amb ell unes setmanes abans.
L’any passat, com molts altres municipis, Martorell es va quedar sense Festa Major per la pandèmia. Aquest any la recupera amb moltes ganes i vostè serà l’encarregat de marcar el tret de sortida. Tota una responsabilitat.
Fer un pregó sempre és una responsabilitat, potser encara més quan no és a la teva població, i aquest serà un repte perquè és el primer des que va començar la pandèmia. Però m’agrada molt fer-lo perquè és una manera de conèixer el municipi. Abans d’això, de Martorell només coneixia el pont del Diable i el peatge, que sortirà al pregó.
I les seves imitacions més conegudes també hi sortiran?
Al principi del pregó demanaré disculpes per si en surt alguna, perquè és fàcil que passi.
Alguns dels personatges que imita ja fa anys que l’acompanyen. D’alguna manera formen part de vostè?
En absolut! [Riu] Però l’altre dia va venir un lampista a casa a arreglar-me una cosa i em va dir: “Estic molt content d’haver ajudat el senyor Rajoy”. Després de quinze anys seguits és impossible que la gent no m’hi relacioni, i ho accepto molt esportivament. A més, és veritat que a alguns personatges els agafes un cert carinyo perquè t’ho passes molt bé imitant-los, però no a nivell personal.
La majoria del públic, que el coneix sobretot pel Polònia, potser no sap que va exercir de periodista durant tretze anys i que va presentar un informatiu. Com recorda aquella etapa?
M’agradava molt i el Polònia no s’entén sense aquest període. Els tres que el vam començar –el Toni Soler, el Manel Lucas i jo– som periodistes de la mateixa generació i ens dedicàvem a la informació política.
Quan estudiava periodisme, s’hauria imaginat mai que acabaria dedicant-se a l’humor?
No, mai. Jo em volia dedicar 100% al periodisme i és una feina que encara m’agrada molt. Per això quan puc intento escriure alguna cosa, fer cròniques, entrevistes… No vull deixar-ho del tot.
Com es va produir aquell canvi?
Va ser abans del Polònia. El Toni [Soler] em va explicar un projecte per a TV3, el 7 de notícies, que consistia a fer un informatiu per davant i per darrere. Em va engrescar i em venia de gust fer un canvi. Després van venir el Set de nit i el Mire usté (Antena 3). Vam aconseguir fer el que volíem: fer humor sobre l’actualitat, tractar l’actualitat des d’un altre punt de vista, desdramatitzant-la.
Però sovint la realitat no posa les coses fàcils per fer humor…
Els anys del Procés van ser molt convulsos per al país, sentimentalment molt agitats per a molta gent, però van ser uns anys meravellosos per al Polònia. Ho he de dir, no me n’amago. Ara bé, després de l’1-O, i sobretot quan van tancar els líders independentistes a la presó, va ser molt complicat. Potser va ser l’època en què el Polònia va deixar de fer riure per ser un pèl més punyent, per ficar el dit a la nafra. A mi m’agrada l’humor que et glaça el riure, i en aquells anys ho vam haver de fer molt.
Algun cop s’ha plantejat deixar-ho?
Sí, moltes vegades. Perquè el Polònia també és una feina i, com a tal, hi ha moments de dubtes, però després segueixes perquè t’agrada molt. No ha estat res greu, eh? Una cosa que es viu de forma interna i personal.
I, en moments així, es planteja tornar al periodisme?
No, no he arribat a aquest punt de gravetat [riu]. I el viatge de tornada no sé si el sabria fer.
Per acabar, vol enviar algun missatge als martorellencs que aniran a veure el seu pregó el dia 14 al jardí del Progrés?
Que desitjo que puguin recuperar les sensacions perdudes l’any passat, tot i que encara no serà una Festa Major com les d’abans (ni la de Martorell ni la d’enlloc) perquè cal anar a poc a poc. Que recordin que l’any passat no es va poder celebrar cap acte de la festa i que valorin que aquest any sí. Espero que vinguin a escoltar el pregó, que puguin passar una estona distrets i que gaudeixin molt de la festa.
