Foto: Cesc Elias
Malet és il·lustrador especialitzat en premsa i col·labora regularment amb La Vanguardia, Time Out i Jot Down. A banda, és autor de còmics, àmbit en què es va estrenar l’any passat amb la publicació de Mandela i el General. El seu pròxim repte, lluny del llapis i el paper, serà fer el pregó de la Festa Major del seu Martorell natal.
Aquest juliol has publicat Judici a la democràcia. Frases per a la història (editorial Comanegra), un recull de moments del judici del Procés que inclou les il·lustracions que vas fer per a La Vanguardia. Quina rebuda ha tingut?
Podem dir que la rebuda ha estat molt bona, perquè en aquestes primeres setmanes ja hi ha hagut feedback i moviment a les xarxes, als mitjans, a les llibreries…
També col·labores amb altres mitjans, com Jot Down o Time Out. Com és fer d’il·lustrador en premsa?
La il·lustració en premsa, a diferència d’altres àmbits, és molt ràpida i efímera. La professionalitat no ve tan marcada pel fet que puguis fer dibuixos molt virtuosos, sinó perquè puguis donar el màxim de tu, trobar la millor idea i executar-la ràpidament tot i tenir poc temps de reacció. És molt divertit, és periodisme pur.
Tanmateix, aquest no era el teu primer objectiu…
No. Jo en realitat volia fer còmics, però no formava part de l’entorn ni tenia padrins. A més, quan vaig entrar en contacte amb el sector, la indústria del còmic espanyol vivia la seva última gran crisi i els grans autors dels anys 80 estaven deprimits, em deien que em dediqués a una altra cosa.
I d’aquí a la il·lustració.
De fet, des que vaig acabar Belles Arts fins que vaig començar a dedicar-me a la il·lustració van passar molts anys. Al principi, ni tan sols ho vaig intentar perquè no tenia esperances, em vaig dedicar a treballar d’altres coses. Però cap als 29 anys em vaig llençar a la piscina i vaig passar de 0 a 100 en molt poc temps. A partir d’aquí, vaig estar 10 anys sent il·lustrador, però tenia clavada l’espina del còmic.
Finalment, l’any passat vas publicar el teu primer còmic, Mandela i el General, de la mà de John Carlin. Com et va sorgir aquesta oportunitat?
Vaig començar a moure’m al mercat francès, el més potent d’Europa, i un editor va decidir apostar per mi malgrat no tenir còmics fets. Hi havia sobre la taula la proposta de fer un còmic amb John Carlin a partir d’unes notes periodístiques que havia fet a l’època de Mandela. L’editor va tenir la intuïció que Carlin i jo ens avindríem, perquè els dos som molt caòtics i alhora molt treballadors. Vam treballar d’una manera molt atípica, sense guió i sense haver fet mai còmic cap dels dos, i va funcionar al 200%. L’original es va publicar en francès i, després, en anglès als Estats Units, des d’on es va distribuir arreu del món. En total, s’ha publicat en gairebé una desena de llengües.
Però fins aquest any no s’ha publicat en català. Per què?
Ens va costar molt trobar editorial, perquè el còmic en català té molts estigmes: els distribuïdors i llibreters diuen que no es ven, cosa que és mentida (la prova és que nosaltres ja anem per la segona edició). És un llibre que molts han vinculat amb el Procés i, de fet, a altres països em preguntaven la relació entre la història del llibre i l’actualitat catalana. Per tant, no podia ser que no es publiqués en català, així que vaig decidir agafar el llibre i anar personalment a les editorials. Al final, in extremis, Comanegra el va voler i va anar molt bé.
Hi ha esperança per al còmic en català?
Crec que sí, des de molts sectors culturals s’està treballant per millorar la situació. És una llàstima que a Catalunya tinguem autors boníssims que només treballen a fora, sobretot a França, el Japó o els Estats Units. Allà els posen la catifa vermella i aquí no se’ls coneix.
En què estàs treballant ara?
A finals de setembre entrego un còmic, aquest cop amb guió meu, sobre l’Art Brut, conegut també com l’art dels bojos o dels no artistes. Sortirà a França de cara a les festes de Nadal. I ara estic treballant en un nou còmic amb John Carlin, però que no té res a veure amb el de Mandela, ja que és de sàtira política salvatge i de molta actualitat.
Com a pregoner de la Festa Major de Martorell, quin missatge vols transmetre a la ciutadania?
Que la millor manera d’accedir a allò universal és partir d’allò local, i que els de poble podem arribar allà on vulguem. Vull recordar que la cultura et pot salvar la vida i que val la pena lluitar pel que realment vols, la base és no oblidar qui ets i d’on vens.
