Foto cedida

Jessica González fa el salt a la política nacional per primera vegada després d’haver entrat a l’Ajuntament de Barcelona durant aquest mandat. Amb només 31 anys, confessa que arribar al Parlament li fa respecte, però que al mateix temps suposa un repte. Un dels seus objectius és aportar una visió de gènere i antiracista a la cambra catalana.

Les enquestes els dibuixen un escenari amb uns resultats molt discrets, similars als del 2017. Per què creu que el missatge d’En Comú Podem no acaba de quallar?
Les enquestes s’han d’agafar amb pinces. Són una foto fixa i, en aquesta ocasió, l’abstenció pot ser alta i hi ha molts indecisos. De fet, ens preocupa que hi pugui haver molta gent que no vagi a votar. Dit això, la ciutadania reclama un canvi i per aconseguir-lo s’ha d’anar a votar. Estem intentant que el cansament col·lectiu no ens aturi.

Parla de canvi. El lema de la seva campanya és ‘El canvi que Catalunya mereix’. Sembla que els missatges contundents dels últims anys de Pablo Iglesias i Ada Colau han quedat enrere.
Depèn de com es miri. És cert que la paraula canvi es fa servir molt en política, i que pot semblar recurrent, però quan parlem de canvi parlem de canviar la forma de governar i de fer les coses diferent. Volem posar la gent al centre de les polítiques, i un exemple d’això és que la sanitat sigui 100% pública.

S’està parlant molt dels pactes postelectorals. Si han de triar entre Salvador Illa (PSC) o Pere Aragonès (ERC), a qui li donarien el suport per ser president? Per Laura Borràs (JxCAT) ja no li pregunto.
Parlar de formes concretes amb la quantitat d’indecisos que hi ha és complicat. Ara mateix estem centrats en aquesta bossa de votants perquè creiem que poden ser determinants.

Però si volen governar hauran de pactar.
Volem un Govern d’esquerres on els comuns siguem forts per poder tancar un bon acord. Sempre hem dit que això no va de qui té més vots i que cal estar a l’altura del que la gent espera d’aquestes eleccions, que és un canvi de Govern i de forma de governar.

“Encara hi ha coses que no sabem sobre les residències”

Un tripartit amb el PSC i ERC, però, sembla complicat. ERC ha dit que no ho preveu “en cap cas”. No sé si temen que els republicans i JxCAT es tornin a entendre malgrat les seves diferències.
Aquí és on insistim en la responsabilitat. Les entitats i els moviments socials parlen d’una dècada perduda en polítiques socials i cal recordar que ERC ha estat governant des del 2015. Per no parlar del que ha passat amb la pandèmia, les residències… JxCAT i ERC s’han tirat els plats pel cap en un moment com l’actual. Si es repeteix aquesta fórmula, hi haurà molta decepció. Nosaltres demanem responsabilitat quan veiem aquests vetos creuats entre ERC i el PSC, perquè si no és ara no serà mai. No podem tenir el mateix veient com s’ha gestionat la pandèmia i amb ERC no fent res per revertir les retallades convergents.

Amb vostès governant, la gestió de la pandèmia hauria anat millor?
A tots ens va agafar de nou i cada dia s’ha hagut d’anar improvisant. Tothom ha fet el que ha pogut. Però el Govern, ara que gairebé fa un any de la pandèmia, no ha enfortit prou els serveis públics i no ha estat del tot transparent. Encara hi ha coses que no sabem sobre les residències. Jo tinc responsabilitats al Districte de Ciutat Vella [de Barcelona ] i he pogut comprovar l’opacitat del Govern. Nosaltres això ho hauríem fet diferent, i ha faltat més diàleg amb els ajuntaments, el territori… De vegades ens fa por la desconnexió del Parlament amb la ciutadania. Ha faltat més humanitat.

Per tancar la qüestió dels pactes i la investidura: un escenari amb Salvador Illa de president amb els seus vots i els de Cs, PP i Vox, si els números surten, el contemplen?
No. I gairebé no cal afegir res més. Ens retreuen molt els vots de Valls a l’Ajuntament, però nosaltres no podem determinar qui vota a qui. No es poden acceptar o no acceptar els vots en una investidura. La responsabilitat és amb qui t’ajuntes després.

Fa pocs dies la candidata de la CUP, Dolors Sabater, ens deia que “els comuns han perdut l’esperit del 15-M”. Ja sé que em dirà que això no és cert, però creu que la gent del 15-M es pot veure reflectida en En Comú Podem?
Crec que continuem tenint l’esperit del 15-M, però amb el valor afegit d’haver passat per les institucions. Hem estat capaces de veure les complexitats de governar, que de vegades poden semblar excuses, però no ho són. Hi ha resistència als canvis per mantenir l’statu quo. Pel que fa al relat, tenim un horitzó clar i mantenim la indignació, però hem de tenir la capacitat de fer possible les coses. A Barcelona hem vist que l’horitzó hi ha de ser, però també les fórmules del mentrestant.

La veig realista.
Amb l’habitatge, per exemple, hem tingut una capacitat d’acció baixa, però hem fet molts pisos públics. La valentia política no ha fet que s’aturin els desnonaments, però hem creat la figura de l’acompanyament i, quan hem anat de la mà amb les entitats, s’ha aprovat la llei per regular els lloguers. Veiem que es presenten recursos perquè el sistema és fort i l’statu quo no canvia de la nit al dia.

En la mateixa entrevista, Sabater els acusava d’anti independentistes. Creu que el votant independentista els percep així?
Hi ha polarització, però els discursos de o blanc o negre no aporten res, perquè hi ha molts grisos. El 2015 vam defensar el referèndum i hem denunciat la situació dels presos polítics. Aquesta retòrica no ajuda.

“Seguim tenint l’esperit del 15-M, però amb el valor afegit del pas per les institucions”

Ara que parla del referèndum, la seva cap de llista, Jéssica Albiach, diu que el defensen, però que ara “no és el moment de generar expectatives”.
En un moment com l’actual, amb una crisi sanitària, econòmica i social, i havent vist que qüestions que eren competència de la Generalitat no s’han gestionat bé, l’objectiu ha de ser canviar el model econòmic i assegurar el benestar de la gent.

Està fent un “ara no toca”.
La prioritat de la Generalitat han de ser els serveis públics. Això no vol dir que no es pugui seguir treballant en altres qüestions, com demostra la feina que està fent Jaume Asens amb la reforma del delicte de sedició.

Però el PSOE hi acabarà donant suport? També hi ha sobre la taula l’indult als presos polítics.
Si Podemos no fos al govern espanyol, de tot això no se’n parlaria. Sobre el delicte de sedició, l’única proposta per reformar-lo que hi ha sobre la taula és la nostra. Hi ha resistències al PSOE però seguirem lluitant. I sobre l’indult, va molt més lent del que voldríem i estem pressionant tot el que podem.

Ha fet referència a la sanitat en diversos moments. Al seu programa la situen com a primera prioritat i aposten perquè la despesa sanitària en funció del PIB sigui del 7%, quan ara no arriba al 5%. Hi ha els diners per fer-ho?
Això depèn de tenir unes finances públiques més fortes. Cal augmentar la pressió fiscal a qui més té. És de justícia enfortir els serveis públics amb un augment d’impostos, com per exemple el de patrimoni o per tenir habitatges buits.

Vostè fa 14 anys que viu aquí i aquestes eleccions seran les primeres en les quals podrà votar. Hi ha un milió de residents a Catalunya que no podran fer-ho perquè no tenen la nacionalitat espanyola. No és un tema menor…
L’horitzó ha de ser canviar la llei. Però mentrestant cal visibilitzar aquest milió de persones i aquí és clau el paper de la ciutadania amb iniciatives com la de Casa Nostra Casa Vostra.

Ara són al govern de l’Estat.
Sí, però la cartera d’immigració és del PSOE. No ho oblidem.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram