Foto: Anna Utiel

A finals de 2017, Segura va fer una piulada sobre la mort de dos guàrdies civils. Per això, ara s’enfronta a tres peticions de 4 anys de presó i a una de 10 mesos, mentre que el jutge li demana una fiança de 145.000 euros. Avui, dia 19, té el judici a Terol, on hi ha el jutjat que porta el cas. Uns dies abans de marxar, va parlar amb Línia Nord.

T’enfrontes a 4 anys de presó i a una fiança de 145.334 euros per un tuit sobre la Guàrdia Civil. L’argument de la fiscalia i l’acusació particular és que et vas alegrar de la mort de dos agents del cos. És cert que ho vas fer?
No, en absolut. Això va passar el mes de desembre del 2017, després de l’1-O i de l’aplicació del 155. En aquest context, va sortir la notícia i jo vaig fer un tuit crític, però en cap cas me’n vaig alegrar. De fet, en el mateix tuit dic que em sap greu pel tràngol de la família, però que ells havien triat la seva professió. Està clar que tothom pot denunciar algú pel motiu que sigui; una altra cosa és que la policia admeti la denúncia i el jutge la tiri endavant.

I, encara que te n’haguessis alegrat, creus que la resposta és proporcional?
No. Un comentari crític pot ofendre, però no és delicte. A més, la Guàrdia Civil no està subjecte al delicte d’odi del qual m’acusen, perquè els delictes d’odi estan pensats per protegir les minories socials vulnerables. També m’acusen de delictes d’injúries greus, d’injúries contra els cossos i forces de seguretat de l’Estat, contra la moral i de lesa humanitat, com si els hagués torturat! D’altra banda, a més de les peticions de presó, hi ha la fiança, que en teoria ha de servir per fer front a les responsabilitats civils que pugui tenir en cas de condemna. Doncs bé, si sumem el que em demana cada part, són 10.000 euros i escaig. És una barbaritat que la fiança superi els 145.000 euros.

Com et vas assabentar de la denúncia?
Va ser uns 20 dies després de fer el tuit. Tornava de treballar al vespre i em vaig trobar dos funcionaris a la porta de casa meva. Duien una ordre de citació per delictes d’odi i d’injúries greus, que després s’han ampliat a tres més. Vaig al·lucinar i vaig trigar a entendre que el motiu era aquella piulada.

A la instrucció, el jutge fa referència a la teva ideologia i parla amb grandiloqüència de la Guàrdia Civil. Creus que si no fossis independentista et trobaries en aquesta situació?
Tal qual. Malgrat que també han enxampat dues persones que no són ni independentistes ni catalanes, però que la van dir més grossa (tot i que tampoc han comès cap delicte). Jo crec que els han utilitzat per posar-nos a mi i a un altre independentista en el mateix sac que ells, i poder-nos demanar més càrrecs. A l’escrit d’acusació –que acostuma a tenir quatre fulls com a màxim, mentre que el meu sembla un llibre– queda palesa la catalanofòbia amb què han retorçat el Codi Penal per castigar-me per la meva ideologia. Han hagut de justificar-se moltíssim per arribar fins a on han arribat, i per això diuen coses com que tinc “un claro sentimiento independentista” i que, per tant, he d’odiar tot allò que sigui espanyol. Fins i tot, el jutge diu que els valors de la Guàrdia Civil s’haurien d’ensenyar a les escoles públiques.

Consideres que a l’estat espanyol hi ha llibertat d’expressió?
No, la resposta és un ‘no’ com una casa de pagès. Si t’enfrontes a un procés penal per donar la teva opinió, és que no hi ha llibertat d’expressió.

Et preocupa el judici?
El judici com a tal no, però em preocupa l’ambient que hi haurà. Hi ha tres parts que acusen: la fiscalia, el sindicat majoritari de la Guàrdia Civil i les famílies dels agents. Dins d’aquesta última part, n’hi ha quatre més: les vídues i els germans i pares de cadascun. Normalment, els judicis es plantegen de cara al jutge, però aquest molt probablement s’acabarà fent de cara al públic. Segurament la sala estarà plena de guàrdies civils i de premsa d’allà, que ha fet bullir l’olla amb aquest cas des del principi.

“L’Oficina de Drets Civils i Polítics m’ha facilitat fer teràpia emocional com a represaliat”

Quan es coneixerà la sentència?
Pels volts de Nadal. El més probable és que el dia 19 el judici quedi vist per sentència i que tothom torni a casa seva. Però també pot ser que dictin presó preventiva perquè m’han imposat una fiança i no l’he pagat. És una possibilitat mínima, però pot passar.

I això com ho vius?
No diré que amb tranquil·litat, perquè mentiria. Per això no només estic treballant com enfocar la defensa, sinó també com enfocar les meves emocions i aquesta sensació de viure amb una espasa de Dàmocles. La fiança ja fa uns mesos que me la van imposar i en qualsevol moment em poden embargar. Aquest estat d’alerta constant, quan es dilata en el temps, pot derivar en angoixes i ansietat, i això, en depressió. Per sort no he arribat al tercer punt, però sí als altres dos, i de vegades em costa dormir. A més, la meva família està vivint tot aquest procés amb mi i també els afecta. Des de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, em van fer entendre que soc un represaliat i em van oferir fer teràpia emocional amb un grup de professionals experts en repressió. Gràcies a això, cada dia que passa estic més fort.

Què faràs si et condemnen?
Recorreré, sigui una pena gran o petita. Una multa, per petita que sigui, ja indica que soc un delinqüent per haver fet un tuit, i per aquí no passo. Ja que m’han agafat com a exemple per dissuadir la gent, intentaré que la meva resposta sigui exemplar. A banda, en cas d’absolució, de ben segur que la Guàrdia Civil recorrerà i tot plegat s’allargarà un any més.

Finalment, t’ajudaran des de l’ANC amb la caixa de solidaritat?
No, perquè la caixa està pensada per a casos de repressió en accions col·lectives, i no en accions individuals. Tanmateix, amb les darreres onades repressives, s’ha anat ampliant el tipus de casos que s’accepten, però el meu de moment no hi entra. De totes maneres, entenc i trobo lògic que es posin límits. Això sí, aquí a Olesa m’han creat un grup de suport a través del qual la gent pot col·laborar, i l’ANC local ha promogut una mena de caixa per a represaliats del municipi. No soc l’únic cas.

Tots els grups del Ple Municipal d’Olesa, tret de Ciutadans, van aprovar una moció en què et mostraven el seu suport. A més, s’han fet grans actes a favor teu al municipi. Et reconforta sentir l’escalf del teu poble?
Molt. Gent que potser no et coneix però et saluda pel carrer, que t’atura per preguntar-te… Tota mostra d’interès és un suport emocional impagable, perquè t’adones que no estàs sol. El cercle va començar amb la família i els amics, però s’ha anat ampliant i fins i tot he rebut un missatge des de Waterloo. I el dia del judici a Terol [avui, 19 de novembre], a part d’estar acompanyat de la meva família i el meu advocat, Carles Perdiguero, també ho estaré de gent que s’ha apuntat al trajecte en autocar que ha organitzat el grup de suport.

Per acabar: tornaries a fer el tuit?
No l’he esborrat. El vaig fer amb ànim de crítica. És cert que és una crítica àcida que podia ofendre i, efectivament, ha ofès, però és una crítica al cap i a la fi.