Foto: Anna Utiel
Els collbatonins Eudald García i Saúl de la Cruz van viatjar al camp de refugiats de Ritsona (Grècia) l’any 2016. En tornar, van explicar la seva experiència a tres companyes: Gisela Castro, Mar García i Marina de la Cruz. Tots cinc van fundar Collbató Dona la Mà per intentar millorar la vida dels que fugen de la guerra.
Tot va començar l’estiu del 2016. Què us va portar a fer aquell primer viatge?
(E) Va ser l’època en què hi va haver la primera gran onada de persones que venien dels països àrabs cap a Europa. Nosaltres ja n’érem conscients i una noia de Collbató que havia estat al camp de refugiats de Ritsona ens va explicar la seva experiència. Arran d’això, el Saúl i jo vam decidir anar-hi, i ens vam trobar que la gent vivia en tendes, sense llum ni aigua.
El següent viatge va ser per Nadal. La situació era pitjor?
(E) A Ritsona havia augmentat el nombre de refugiats, de 600 a 900, però ja vivien en Isobox, una mena de caixes metàl·liques, de manera que ja no estaven a la intempèrie. Cada any, les instal·lacions han anat millorant. De fet, comparat amb altres camps, el de Ritsona està prou bé. N’hi ha que estan militaritzats i que funcionen com una presó.
Quines opcions tenen els refugiats per arribar a Europa?
(E) Quan estan als camps, han d’anar a fer una entrevista a Atenes per explicar la seva situació i veure si els reubiquen i a on. Però també hi ha molta gent jove que intenta sortir de Grècia de manera il·legal, amb documentació falsa.
(G) De fet, quan som a Ritsona, gairebé cada setmana ens acomiadem d’algun noi que marxa per intentar creuar la frontera, però quasi sempre acaben tornant perquè no ho aconsegueixen.
Així, el nombre de refugiats als camps ha augmentat o ha disminuït en els últims anys?
(G) El col·lapse que hi ha a Grècia és tan gran que caldria la implicació de molts països perquè es notés una disminució. Aquestes persones només necessiten una oportunitat, una empenta per poder tirar endavant. Molts dels refugiats són joves amb estudis o que estaven estudiant al seu país i ho van haver de deixar quan va començar la guerra.
(E) També hi ha gent de 50 o 60 anys que té assumit que probablement ja no podrà sortir d’allà.
A banda dels camps de refugiats, també heu treballat a les anomenades squats d’Atenes.
(G) Sí. Com que els camps fa temps que estan saturats, van començar a aparèixer les squats, edificis abandonats d’Atenes ocupats pels refugiats. És la solució per a les persones que arriben a Grècia i es queden al carrer perquè no els redirigeixen enlloc.
(E) Aquestes persones no consten com a refugiats perquè no estan registrades en cap camp. Fa dos anys, durant l’estada a Ritsona, vam anar un dia a Atenes i ens vam adonar que els refugiats ho estaven passant pitjor allà que no pas al camp: gent dormint al carrer, nens vivint sols i exercint la prostitució… Així que vam decidir fer el següent voluntariat directament a la capital grega, col·laborant a les squats.
Quines tasques hi feu?
(G) A les squats normalment s’organitzen els mateixos refugiats, i els voluntaris només col·laborem. Per exemple, nosaltres ens encarregàvem, entre altres coses, de donar d’esmorzar a infants i mares embarassades. També fèiem classes d’anglès i activitats per a nens.
Quina diferència hi ha entre fer un voluntariat a un camp i fer-lo a una squat?
(G) Els camps estan més coberts, més preparats. En canvi, les squats són llocs més moguts, hi ha més conflictes.
(E) Els camps estan situats en zones retirades, a mitja hora en cotxe d’altres municipis, sense cap línia de bus… Per tant, la gent es veu obligada a conviure i s’acaba creant una mena de poble. En canvi, les squats d’Atenes molts cops s’organitzen per origen, de manera que es creen problemes entre unes i altres.
Als camps hi ha aquests conflictes entre grups?
(E) A Ritsona, al principi, hi convivien kurds i afganesos, i els van haver de dividir en dos camps. Entre ells hi ha moltes diferències culturals, fins i tot lingüístiques i religioses. Hem de recordar que no tots els refugiats són musulmans, també n’hi ha de cristians, i a més, dins de l’Islam hi ha diferents branques. També existeix el racisme entre aquestes comunitats.
Parlant de racisme, a Europa els partits xenòfobs estan guanyant cada cop més terreny. Ho estan patint els refugiats?
(G) Ho pateixen en el dia a dia. Nosaltres hem presenciat situacions racistes a Grècia. Per exemple, un cop que vam haver d’anar al metge amb un noi refugiat que s’havia fet mal, ens van dir que l’horari d’urgències s’havia acabat, mentre vèiem com entrava gent davant nostre.
(E) Ara, a Atenes, ha guanyat l’alcaldia un partit de dretes i és probable que a les pròximes eleccions generals, també. Cal tenir en compte que la majoria d’squats es troben en un barri anarquista on la policia no entra. La dreta i la ultradreta volen “netejar” aquest barri i totes les squats. La situació d’aquests refugiats és molt inestable.
En aquests quatre voluntariats, quina ha estat la situació més impactant que heu viscut?
(E) Una nit, van venir a demanar ajuda als voluntaris un home i una dona que duien en braços el seu fill, un nadó de 2 o 3 mesos que havia deixat de respirar. A aquella hora, els membres de la Creu Roja ja no hi eren, perquè l’horari de la carpa era de 7.00 a 17.00h. Vam trucar a una ambulància, però ens van posar pegues, així que vam haver d’agafar el cotxe i conduir 40 minuts fins a l’hospital més proper. Per sort, va quedar en un ensurt, però vam sentir molta impotència i ràbia. Com pot ser que passin aquestes coses? Als camps hi ha gent molt vulnerable, la majoria tenen problemes de respiració perquè han empassat molta pols, i també n’hi ha que tenen problemes psicològics per les coses que han vist.
Creieu que se’n parla prou, d’aquest tema?
(E) Hi va haver una època en què sortia molt als mitjans de comunicació, fins i tot es va posar de moda fer voluntariat a Grècia. Però ara sembla que s’ha normalitzat i ja no interessa, no surt als mitjans i la gent se n’oblida.
(G) A més, la gent tendeix a pensar que la situació ha millorat, que ja no n’hi ha per tant, però no és així.
Com considereu que es podria solucionar tot plegat?
(G) La solució definitiva seria que milloressin les coses als països d’origen dels refugiats. Cal tenir clar que el que més desitgen aquestes persones és que es donin les condicions per poder tornar al seu país.
(E) I la solució immediata és obrir fronteres perquè deixin d’estar estancats a Grècia.
(G) No hem de veure l’entrada dels refugiats a Europa com un problema o un perill. Són persones que venen a treballar i a buscar-se la vida, que han patit molt, han fet moltes hores en pastera… No s’ha de tenir por de les persones que estan fugint de la guerra.
Per últim, quines són les accions que empreneu durant l’any des de Collbató?
(E) Sobretot fem tasques de difusió. Després de cada voluntariat, expliquem a la gent del poble la nostra experiència, perquè coneguin la situació. Però també recaptem fons amb activitats com el Sopar Solidari, que enguany es farà el 26 de juliol, o col·laboracions amb les escoles municipals, entre d’altres. A més, l’Ajuntament, que ens va subvencionar el primer any, ens reserva espais per poder recaptar. Així, aquest any ens encarregarem de la barra de Sant Joan.
