“No podem deixar que amb la pandèmia s’invisibilitzi la violència contra les dones”, diu Carmen Cordón, responsable del SIAD de Martorell. Foto: Arxiu

“Ell es va anar fent tan gran i em va fer sentir tan petita que ja no em quedaven forces”. Així explica Pamela Palenciano com la violència del seu primer xicot la va anul·lar quan només era una adolescent. Ho relata al monòleg No solo duelen los golpes, que ella mateixa analitza i desgrana a la ponència teatral Deshilando las violencias machistas, l’acte virtual que va culminar la campanya del 25N del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Els ajuntaments del nord de la comarca, que es van fer ressò de la ponència, també van organitzar pel seu compte xerrades, manifestos i altres accions al voltant del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Però què passa quan s’acaba el novembre, el mes on aquesta xacra es posa al centre? Doncs que la violència masclista continua existint.

L’any passat es van presentar 329 denúncies per violència de gènere al Montserratí: gairebé una cada dia. És la dada que es desprèn de l’informe anual elaborat per l’Observatori Comarcal i el Consell de les Dones del Baix Llobregat, on s’especifiquen les denúncies interposades al partit judicial de Martorell, que engloba els vuit municipis del Montserratí. El primer semestre d’aquest 2020 (les úniques dades disponibles fins ara) se n’han presentat 141.

Tot i que les xifres apunten a una tendència a la baixa, cal tenir en compte que, tal com alerten des del Consell Comarcal, el confinament va fer “més invisibles que mai” les víctimes de violència masclista. De fet, a tot Catalunya el nombre de denúncies ha caigut prop d’un 5% respecte de l’any passat, segons els Mossos d’Esquadra, però l’últim dossier de l’Institut Català de les Dones revela que, de gener a setembre de 2020, es van fer gairebé les mateixes trucades a la línia d’atenció contra les violències masclistes que en tot el 2019.

“Hem d’analitzar les dades en el seu context i no podem deixar que amb la pandèmia s’invisibilitzi la violència contra les dones”, diu en aquest sentit Carmen Cordón, responsable del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Martorell.

RECURSOS
“El SIAD és com la medicina de família, és la porta d’entrada de l’atenció a les dones del municipi”, explica Cordón. El de Martorell no és l’únic de la zona: com totes les poblacions catalanes de més de 20.000 habitants, Esparreguera, Olesa i Sant Andreu també en tenen un de propi. En canvi, Abrera, Castellví, Collbató i Sant Esteve compten amb el SIAD del Baix Llobregat, adreçat precisament als municipis més petits.

Aquests serveis no només s’ocupen dels casos de violència masclista, sinó que ajuden les dones en tots els àmbits i, quan cal, valoren una possible derivació als Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE), centrats en l’atenció a les víctimes. Al Baix Llobregat n’hi ha dos: el de Sant Feliu i el de Sant Boi, que s’acaba d’inaugurar. Aquests centres també estan preparats per atendre els fills i filles de pares maltractadors, que són igualment víctimes i que sovint queden encara més a l’ombra que les mares.

Cordón recorda que a Martorell i a la majoria de municipis hi ha un circuit d’atenció integral que implica la coordinació de tots els serveis pels quals pot passar una víctima de violència masclista, especialment els serveis socials i sanitaris i els cossos de seguretat. “Gràcies a aquest treball conjunt s’han pogut detectar casos també durant l’estat d’alarma”, afegeix.

La consellera de Feminismes del Baix Llobregat i regidora d’Igualtat de Castellví de Rosanes, Vicky Castellanos, defensa també el bon funcionament d’aquests recursos. A més, Castellanos assegura que des del Consell de Dones es treballa perquè “les que es trobin en aquesta situació la puguin reconèixer i actuar en conseqüència”, però també perquè “la societat se senti interpel·lada” i no calli davant del masclisme.

DE SUPERVIVENT A SUPORT
Més enllà dels recursos municipals o comarcals, hi ha entitats feministes que lluiten per la mateixa causa, com l’associació Abrera contra la Violència de Gènere. La presidenta, Anna Díaz, és una supervivent d’aquesta xacra que va decidir fa uns anys que volia ajudar dones en la mateixa situació. També es va decidir a compartir el seu cas per “trencar prejudicis” i aconseguir que cap més dona calli “per vergonya”, cosa que passa molt.

Des de l’entitat proposen cursos i tallers, organitzen teràpies grupals a càrrec de la psicòloga Josefina Caro i ofereixen assessorament jurídic. De vegades també recapten diners i menjar per a dones amb pocs recursos i, fins i tot, Díaz s’ha encarregat de portar en cotxe una víctima que havia d’anar al SIE de Sant Feliu i no conduïa ni es veia capaç d’agafar el tren. Díaz admet que, en general, es tracta d’una tasca molt complicada: “Sovint és picar contra pedra, però si puc ajudar una dona ja em dono per satisfeta”, conclou.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram