A l’hospital comarcal Sant Joan de Déu hi havia 19 ingressats amb coronavirus aquest dilluns. Foto: FHSJDM

El risc de brot de coronavirus al Montserratí s’ha estabilitzat aquesta setmana però continua sent molt alt: la mitjana dels vuit municipis situa el risc a la zona en 989 punts, per damunt dels 835 de mitjana que hi ha a Catalunya (a partir de 200 ja es considera molt alt). En la mateixa línia, la taxa de reproducció del virus és superior a 1 –i, per tant, l’epidèmia creix– a tots els municipis excepte a Martorell (0,91) i a Sant Andreu de la Barca (0,99). De fet, Olesa de Montserrat (1,66) era el segon municipi català amb major velocitat de contagi aquest dilluns.

L’actualització d’aquestes xifres, que s’ha convertit en el pa de cada dia en la segona onada de la pandèmia, deixa clar que la situació és complicada. Però, per entendre com es materialitzen aquestes dades, cal parar atenció als hospitals. En el cas del Montserratí, a l’hospital comarcal Sant Joan de Déu de Martorell hi havia ahir a primera hora dinou pacients ingressats amb Covid-19. “Estem ingressant entre sis i deu persones al dia per coronavirus, però donem pràcticament les mateixes altes”, explica a Línia Nord el doctor Manuel Álvarez del Castillo, director del centre.

Sense treure ferro al context actual, el doctor Álvarez assegura que “ni molt menys és comparable al març”: “Vam arribar a tenir 100 ingressats i 54 persones pendents d’ingressar”, detalla, recordant el pitjor dia de la crisi sanitària a l’hospital martorellenc. “Si la primera onada va ser un esprint, la segona és una carrera de fons”, diu en el mateix sentit el doctor Carles Franquelo, director mèdic de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell. Aquest centre, especialitzat en salut mental i atenció sociosanitària, es va transformar a finals de març per poder acollir malalts de Covid-19 i rebaixar, així, la pressió assistencial del Sant Joan de Déu. Ara compta amb una trentena de casos de coronavirus, segons les últimes dades.

Director del Sagrat Cor: “La primera onada va ser un esprint, la segona és una carrera de fons”

Al Sagrat Cor es deriven els pacients del Sant Joan de Déu que evolucionen positivament però que encara han de rebre tractament (gairebé sempre són persones grans), mentre que els malalts crítics es traslladen a l’Hospital de Bellvitge. Per al doctor Álvarez, la col·laboració entre hospitals i “el gran esforç que està fent l’atenció primària” són els motius pels quals la situació no s’ha descontrolat al sector sanitari del Baix Llobregat Nord aquesta tardor.

PREOCUPACIÓ PEL PERSONAL
El president del comitè d’empresa de l’hospital comarcal, Diego López, afirma alleugerit que no s’està repetint la manca de material que va provocar el contagi de gran part del personal durant la primavera. Ara bé, alerta que, si això tornés a passar, el centre ho tindria difícil per “suplir les baixes”: “Som suficients, però justos”, diu López. I el doctor Álvarez hi està d’acord: “Estem molt ajustats de personal i patim sobretot per infermeria, com està passant a tot arreu”.

Director del Sant Joan de Déu: “Estem molt ajustats de personal, sobretot d’infermeria”

Pel que fa a la preparació dels professionals sanitaris per fer front a un hivern que es preveu llarg, hi ha un avantatge evident en comparació amb la primera onada: “Tenim més experiència, coneixem el virus i estem més entrenats”, apunta el doctor Franquelo. Per contra, també hi ha “més cansament”, reconeix aquest psiquiatre que, com a tal, sap millor que ningú la repercussió que la pandèmia té en la salut mental de tothom. Per a López, “hi ha treballadors que porten acumulades massa hores de feina que no es paguen com s’haurien de pagar”, sobretot tenint en compte que “la feina amb el coronavirus s’ha tornat més dura”.

RESPONSABILITAT COL·LECTIVA
Un dels temes que centra més converses, titulars o fils de Twitter és l’actitud de la ciutadania davant el repunt de casos de coronavirus que s’ha produït l’últim mes. Sobre aquesta qüestió, el doctor Álvarez es nega a assenyalar exclusivament la població. “Com diu el president de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries, el doctor Ricard Ferrer, «és un fracàs col·lectiu»”, cita el doctor Álvarez, que conclou: “No es tracta de trobar culpables, sinó solucions”.