Les eleccions del 22 de maig seran les més importants de la història de Badalona. Estarà en joc molt més que el futur a curt termini de la tercera ciutat de Catalunya. Estarà en joc la possibilitat de fer realitat un canvi d’una dimensió semblant a la que el passat 28 de novembre es va certificar a Catalunya.

Tots els partits som conscients de la transcendència de les properes eleccions municipals. Hi ha un model, el de l’alcaldia en mans del PSC, que ha complert un cicle de 30 anys i que ha d’afrontar una reflexió interna per rellançar el seu projecte. Hi ha, també, una opció en ascens, la del PP, que s’ha construït sobre la base de la crispació, la demagògia i l’estratègia de destruir més que de construir, de dividir més que de cohesionar. Entre aquestes dues opcions, hi ha la de CiU. Després del canvi assolit contundentment a Catalunya, amb una victòria històrica també a Badalona, els ciutadans han deixat un missatge: volen solucions davant la crisi, i saben que aquestes vindran millor de qui té l’empenta per a treballar i una visió més transversal i integradora de la societat. Badalona no es pot quedar al marge d’aquesta tendència, d’aquest canvi en positiu que significa la renovació política que Catalunya afronta en els propers temps.

Per això la tensió política a Badalona s’accentua a mesura que s’acosta el maig. En un cas, el del PSC, perquè hi ha nervis fins a cert punt lògics després de tenir l’alcaldia durant tres dècades. En l’altre, el del PP, perquè creuen tenir-ho a prop, i perquè de tant creure-s’ho apuren fins al límit la crítica i la demagògia que els cal per cridar l’atenció i tenir, des de l’oposició, més presència mediàtica que el propi govern. En aquest sentit, el cas de Badalona és singular. L’agenda política i mediàtica de la ciutat no la marquen els desencerts del govern municipal –que és en part el que li ha passat al tripatit de Montilla- sinó que la marquen les accions d’un PP que no es mossega la llengua a l’hora de llençar missatges d’atractius titulars però d’escàs valor polític. Tampoc la marquen els encerts del govern, que n’hi ha. No hi ha titulars a cinc columnes pel nou passeig marítim, el més important que s’està fent al litoral metropolità. No n’hi ha per l’skate park més gran d’Espanya que s’acaba d’inagurar. No n’hi ha pel futur Museu de la Il·lustració. No n’hi ha per la remodelació de l’estació de RENFE, per la nova Rambla, per la Clínica del Carme, o pels renovats teatres. Ni pel metro iniciat pel president Pujol, tota una revolució ja en marxa. I quan hi són, queden tapats per l’espectacularitat de les paraules del líder del PP.

És fins a cert punt lògic quan alguns conceben la política com un espectacle, i quan la urgència dels mitjans, que no critico perquè es mouen en un mercat altament competitiu, és seleccionar la informació pensant què és més atractiu per a l’audiència. I ja se sap que és més sucós que una persona mossegui un gos que no pas que un gos mossegui una persona.

A sis mesos de les eleccions, no coneixem cap proposta del líder del PP. Només en sabem les polèmiques declaracions, les visites als barris per a muntar xous mediàtics, o la reiterada cantarella del “estoy a sólo dos concejales de ganar las elecciones”.

El darrer exemple és dir que “Wikileaks em dóna la raó” quan suposadament afirma que a Badalona hi ha un problema amb l’islamisme radical. Un problema que, segons Xavier García Albiol, el govern municipal ha “permès”. Sí, fa servir la paraula “permès” –que porta implícita la desídia, el desinterès, o la mala fe- i es queda tan tranquil. Cal dir que les informacions publicades a través de Wikileaks parlen del conjunt de Catalunya, d’un fenomen sobre el qual les autoritats i els cossos policials estan treballant amb fermesa des de fa temps. Especialment des dels atemptats de l’11 de març de 2004, quan, amb el govern de l’Estat i de Madrid en mans del PP, un grup integrista va perpetrar el pitjor atemptat islamista a Europa. Algú se li hauria ocorregut llavors –o ara- plantejar que el govern del PP va “permetre” la presència d’aquells i altres islamistes?

Amb aquest panorama, cal dir que no tot s’hi val. I que la balança pot decantar-se cap al projecte integrador, transversal i ple d’energia que representem la gent de CiU.

Ferran Falcó Isern

President del grup de CiU i primer tinent d’alcalde