Remolatxa rima amb fatxa, i al programa conduït per l’Ana Polo i convertit en acte central de campanya de Guanyem Badalona, on van aparèixer quatre activistes culturals de l’associació Cor de Carxofa per acompanyar-me en la improvisació d’uns versos cantats a ritme de garrotín, vaig confegir aquesta quarteta: Superem el desencís / no li regalem al fatxa / salvem ciutat i país / votem color remolatxa. Superem el desencís és una crida a anar a votar, malgrat el desànim. Badalona no es pot permetre que s’instal·li el conformisme del “no hi ha res a fer” ni el fatalisme que, davant la desesperació per com funciona la ciutat, caigui a la trampa de regalar els vots al PP. Aquest partit de les elits continua creuant totes les línies de l’ètica política a la desesperada, per atraure vots encara que sigui comprant-los a cop de botifarrada. Necessita la majoria absoluta per assegurar-se l’objectiu de tocar poder. No anar a votar opcions que facin de contrapès al PP és regalar-li el poder. I no podem córrer aquest risc. Ni per Badalona ni per Catalunya.
Per molt que el seu líder tacat fins a la medul·la de corrupció, i que viu de la cadira municipal des de fa més de 30 anys, s’esforci a vendre’s com a solució, sabem sobradament que ell és el principal problema i perill per a la ciutat. Però també sabem que l’alternativa no pot ser més del mateix desgavell que hem patit aquests darrers cinc anys, i és per això que el color remolatxa, magenta o com n’hi vulguem dir a aquesta gamma entre vermell i grana que representa Guanyem és el color de l’esperança per a Badalona. Aquest espai polític local, de proximitat, que no obeeix ordres de dalt perquè no és la sucursal de cap partit polític d’àmbit nacional, que està format per persones que fa molts anys que lluiten per transformar la ciutat des d’espais associatius i moviments socials i que dins de l’Ajuntament ha demostrat la seva utilitat tant al govern com a l’oposició ha escollit aquest color que marca la diferència. Precisament és l’únic color que el PP no està fent servir als seus cartells, en una campanya on s’ha apropiat dels colors corporatius de totes les altres organitzacions polítiques, simulant ser un xuclador d’ideologies. Per això té sentit el vers votem color remolatxa (per aturar el fatxa).
Badalona no es pot permetre que s’instal·li el conformisme del “no hi ha res a fer”
Aquests dies de precampanya i campanya, Badalona ha bullit de debats organitzats per l’ACN i per la societat civil, implicada i preocupada pel present i pel futur d’una ciutat que agonitza. Ha sigut significativa l’absència del líder del PP a totes les taules. L’alcaldable Xavier García Albiol s’ha amagat covardament, en una sonada falta de respecte a les entitats i a la ciutat en conjunt. Aquestes taules de debat, sobre cultura, mobilitat, educació, acollida i pobresa, drets socials, discapacitats i patrimoni han fet evident la gran sort que tenim a Badalona de comptar amb una xarxa d’entitats i organitzacions populars que defensen els drets bàsics i sustenten la base de la cohesió social i la dignitat de viure a la quarta ciutat del país, al Baix Besòs, a un Barcelonès Nord travessat per la injustícia i les desigualtats, la segregació i la gran deixadesa de l’administració pública. Aquests debats també han fet evident les greus conseqüències de la no execució de les mesures de modernització i professionalització de la maquinària municipal que Guanyem va impulsar l’any 2016, va condicionar l’any 2019 i va liderar a través de la Comissió de Modernització durant tots aquests anys, malgrat ser a l’oposició. Cap dels alcaldes posteriors a la moció de censura del 2018 que va interrompre el govern de la remuntada –ni Pastor, ni Albiol ni Guijarro– han posat en marxa cap de les mesures imprescindibles per millorar l’eficàcia de la gestió municipal i acabar amb el clientelisme. Les conseqüències les paguem totes les veïnes i veïns.
Ara tot són laments i excuses, i l’única bona notícia és que set anys després que Guanyem es quedés sola defensant la modernització i enfortiment de l’administració local, sembla que, com a mínim, ja hi ha unanimitat que cal fer-ho. Ara bé, fa una mica de vergonya escoltar algunes justificacions. En el període 2015-2018, el govern en minoria que vaig liderar com a alcaldessa va ser capaç, malgrat les greus condicions de la maquinària i el context de retallades, d’executar en tres anys el doble de pressupost del que s’ha executat en els cinc anys posteriors. Saber que hi ha més de 200 milions d’euros de superàvit per falta d’execució o que les obres que s’estan fent actualment encara són les que vam aprovar i deixar preparades el 2016 i 2017, del Pla Recupera i del Pressupost Participatiu, ens reafirma en la convicció que som l’opció més útil i segura, la més garantista. Tenim projecte, tenim equip, tenim l’experiència i la voluntat, gent preparada, motivada i amb el compromís i la tossuderia que es necessiten per impulsar transformacions valentes en condicions difícils.
Ara que hem celebrat els 25 anys de la Colla Micaco, reivindico la cultura castellera a la política. Per als reptes importants, cal fer pinya.
