El 21 de juny, la Marea de Pensionistes de Catalunya (MPC) va celebrar una trobada festiva al parc Nou del Prat de Llobregat. Ja són més de 10 anys lluitant per evitar la pobresa i l’exclusió social de la majoria de les persones jubilades i pensionistes.
És evident que les desigualtats socials i les discriminacions per raó d’edat impedeixen a les persones grans exercir els seus drets i gaudir d’una vida digna, saludable i segura. Segons un informe de CCOO, a l’estat espanyol hi ha més de 9 milions de persones amb sous que no arriben als 1.000 euros i una de cada tres persones pensionistes percep una pensió inferior als 700 euros mensuals. També hi ha informes que ens diuen que el 21% dels espanyols i les espanyoles viuen per sota del llindar de la pobresa.
Un altre estudi de la Fundació La Caixa, Bretxa entre rics i pobres, assenyala un fort increment de les persones en situació de pobresa a conseqüència de l’impacte de la covid-19. La pandèmia ha afectat especialment les persones més pobres, mentre que els rics s’han fet més rics.
Segons Oxfam Intermón, són més d’un milió de persones les que es troben en risc d’exclusió social després de la irrupció de la covid, arribant als 10,9 milions el 2020.
L’Informe Espanya 2021 recull que el 60% de la població considera que la pandèmia els ha canviat la vida i creu que les desigualtats socials s’han incrementat i que la pobresa s’ha feminitzat i ha afectat la població més jove.
Les desigualtats i els nivells de pobresa més acusats es troben a Andalusia, on un 14,8% de la població té problemes per pagar els productes d’alimentació, la factura dels serveis bàsics (aigua, llum i gas) i les despeses de la hipoteca, el lloguer o les assegurances.
A Catalunya, si bé estem per sota de la mitjana estatal (10%), també hi ha un 9,2% de la població amb dificultats per arribar a final de mes.
Un bon amic em comenta que li resulta difícil d’entendre com la dreta, responsable de l’empobriment de la majoria dels andalusos i que ha governat aquests últims anys només pensant en una minoria latifundista i depredadora, hagi aconseguit la majoria absoluta en les darreres eleccions autonòmiques. Tot i que també és cert que els socialistes no han actuat per eliminar les desigualtats i transformar i millorar aquesta terra tan estimada a Catalunya. Al contrari: en bona part, ells són responsables de l’endarreriment endèmic d’Andalusia.
Un altre amic comenta que no ha guanyat el candidat del PP, sinó que ha perdut l’esquerra dividida i enfrontada, però això ja no és cap sorpresa per a ningú.
Així que tornem amb la nostra història.
Tothom sap, i pateix, que la pobresa s’ha intensificat aquests últims anys. Les persones i les llars més pobres han vist com s’agreujava la seva situació, sent els que es trobaven en el llindar de la pobresa els que més han patit aquesta conjuntura.
Per això, a conseqüència d’aquest context, trobem alts nivells de pobresa entre les persones grans, i especialment entre les dones. Les desigualtats de gènere i la discriminació a la qual s’enfronten les dones al llarg de tota la seva vida per accedir a un treball digne i ben remunerat tenen un impacte molt negatiu en la seva seguretat i independència econòmica.
Ara bé, la situació és extrema entre les persones jubilades: del total que n’hi ha, són més del 4,4% les que es troben en situació de pobresa greu. És important destacar que pràcticament tots els ingressos de les persones jubilades estan determinats per l’import de les pensions que perceben. És a dir, les persones grans pateixen pobresa greu per una qüestió purament estructural que no poden modificar per si mateixes.
Si, a més, afegim que hi ha moltes persones grans que per problemes familiars de tota mena han d’ajudar els seus fills, filles o nets, parafrasejant aquell cèlebre astronauta: “Tenim un greu problema a Badalona, a Catalunya i a Espanya”.
Per això, des de la Coordinadora Estatal de Pensionistes (COESPE), a la qual està adherida la Marea de Pensionistes de Catalunya (MPC) i la Marea de Badalona (MPBDN), reivindiquem la necessitat i la importància de prevenir i protegir totes les persones davant de la pobresa i l’exclusió social al llarg de totes les etapes de la seva vida. I també de garantir unes pensions públiques dignes que permetin a les persones grans poder accedir sense problemes als serveis, en igualtat de condicions amb qualsevol altre usuari, i així poder viure amb dignitat.
