Per evitar confusions i aclarir conceptes, he consultat l’origen de l’expressió “via fora” i es tracta d’un crit d’alarma medieval català que tenia per finalitat cridar l’atenció de la població per defensar les seves llibertats d’un perill o amenaça interna o externa.

Ara bé, a Badalona fem servir aquesta expressió, “via fora”, per referir-nos a una altra via que ocupa la primera línia de la nostra costa i, segons els experts, és un perill per a la població, a més de ser un destorb per accedir a les nostres malmeses platges.

Ara sabem el que va significar el trasllat i la construcció d’indústries contaminants a les costes badalonines. El nostre mar, encara que ha millorat gràcies a diferents actuacions de les administracions, no és el que era abans que s’instal·lessin aquestes empreses.

També sabem el que passarà al nostre litoral en un temps cada vegada més pròxim. Així que cal cridar fort: via fora.

El conegut meteoròleg Francesc Mauri va publicar, en una revista de difusió local, el text Què fem amb la primera línia de costa? I a la primera línia responia, lúcid i rotund: “Doncs està clar, tirar-la a terra!”. Evidentment, després explicava les raons en les quals basava una afirmació tan contundent. Alhora, denunciava que “qui dia passa any empeny” i que es continuen destinant recursos a reparar les destrosses dels temporals, quan “la ciència ens confirma que, de forma innegable, la primera línia de la costa està condemnada a desaparèixer”.

Altres experts en el tema ja havien advertit feia uns anys que l’actual traçat de la via del tren estava en una situació precària i que era perillós i insostenible.

Joan Pau Vilaplana, professor de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona i membre del Col·legi de Geòlegs, poc després de veure com va quedar afectada la via pels efectes de la borrasca Glòria, ens avisava que la situació aniria a més i que no hi havia altra solució que traslladar les vies cap a l’interior, sumant-se així a les nombroses veus autoritzades que ho reclamaven.

Deia també que, per sort, encara no hi ha hagut cap accident greu, però que no és descartable que un dia l’impacte de les onades descalcin un tren i provoquin un sinistre. Aleshores, tothom ho lamentarà i ningú assumirà responsabilitats.

Tothom sap que la dinàmica de corrents de deriva litoral fa que les platges s’estiguin erosionant. I, evidentment, fa que el cost de reconstruir-les sigui molt elevat, a més d’inútil, ja que després de cada temporal la sorra desapareixerà.

Són moltes les veus que consideren que invertir diners per recuperar les platges, des del punt de vista de la sostenibilitat, no té cap sentit i és un autèntic malbaratament i, per tant, l’única solució passa per traslladar les vies, tal com preveia el Pla Territorial Metropolità del 2010, i no per llançar sorra a les nostres platges.

No hem de ser experts per afirmar que l’escalfament global afectarà el nivell del mar i que això també afectarà les actuals vies costaneres del nostre litoral.

Per això, traslladar la via del tren i treu-la de la nostra costa no només millorà la seguretat dels usuaris del servei de Rodalies, sinó que també ens permetrà recuperar l’amplada de les platges i un espai públic per construir equipaments i serveis per a la població.

Badalona no pot esperar més. Les badalonines i els badalonins no volem barreres físiques, com també ho és l’autopista, a la nostra ciutat. Cal, i és urgent, vertebrar i cohesionar la ciutat si volem evitar que les desigualtats s’enquistin i cronifiquin.

Per què no ho treballem i aconseguim, juntament amb altres ajuntaments del Maresme, posar fi a aquest perill? Per què no cridem plegats “fora via”? Al cap i a la fi, aquest era l’objectiu d’aquest crit: avisar d’un perill i treballar tots junts per evitar-lo.

Qui escriu aquestes ratlles confia i desitja que aquest any sigui un any de fets, no de més paraules, i us desitja, a tots i totes, salut, pau i felicitat.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram