El 15 d’octubre va ser un dia molt important per a les persones que defensem que una societat millor és possible. Desenes de milers de manifestants, entre ells una trentena de Badalona, vam recórrer els carrers cèntrics de Madrid per exigir, entre altres coses, salaris i pensions dignes per a les classes treballadores.
No entrarem a debatre el nombre de participants. Hi ha qui assegura que en van ser 15.000; altres, 25.000 i, finalment, altres afirmen que en van ser més de 50.000. Tanmateix, tots coincideixen a assegurar que ha estat una de les manifestacions més grans de les que s’han celebrat a Madrid en els últims anys.
El que sí que és cert és que l’1 d’octubre més de trenta persones van iniciar una marxa des d’Alzira a Madrid, i el suport i la solidaritat dels pobles i ciutats per on van passar va ser total. El dia 15 eren aquestes, entre altres, les persones que encapçalaven la marxa de Madrid, seguides de centenars de pancartes d’arreu de l’Estat.
Aquell dissabte, de matinada, molts autocars sortien dels seus llocs d’origen en direcció a Madrid. Altres persones ho feien en tren o fins i tot en avió des de Canàries. A l’estació i al carrer d’Atocha, a primeres hores del matí, el bullici era total. Tant l’estació com els carrers s’omplien de gent amb un objectiu comú: exigir al govern central que les pensions i els salaris s’incrementin igual que l’IPC real i que es posi fi a les pensions de misèria.
Una mica abans de les dotze s’iniciava la marxa des d’Atocha, si bé hi havia molts manifestants al costat de la font de Neptú, amb destinació a la plaça de Callao. El curt trajecte entre Atocha i Neptú es va fer etern. Eren tantes les pancartes i les persones que se situaven darrere d’elles que el desplaçament va ser molt lent. De fet, quan la capçalera iniciava la marxa, que finalment es va formar a l’altura de la font de Neptú, encara al costat de l’estació hi havia milers de persones que no havien pogut moure’s.
Diuen que quan la capçalera de la manifestació arribava a Callao, encara hi havia pancartes i persones al costat de la font esperant poder avançar. Diuen que van ser moltes les persones que no van poder escoltar la brillant intervenció del portaveu de COESPE, Ramón Franquesa.
Diuen que les persones pensionistes som uns deu milions, que la majoria cobra una pensió inferior als 700 euros, sobretot les dones, diuen que cada vegada és més gran el nombre de gent pobra i que ho té complicat per arribar a final de mes, diuen que la cistella de la compra i els productes energètics s’han multiplicat per trenta. Mentrestant, la classe parasitària i depredadora veu com augmenta la seva riquesa. Les empreses de l’IBEX 35 multipliquen els seus beneficis i els seus directius cada dia són més escandalosament rics.
Les Marees i moviments que formem part de COESPE tenim clar que seguirem exigint l’auditoria dels comptes de la Seguretat Social per demostrar que les pensions públiques són sostenibles, exigirem eliminar la bretxa de gènere, demanarem que la pensió mínima sigui igual al salari mínim interprofessional i ens oposarem a la privatització de les pensions.
Som conscients que la manifestació no és el final. Sabem que els poderosos i la caverna mediàtica continuaran tergiversant i ocultant la realitat. Però som irreductibles i la nostra capacitat de resistència no té límits.
La solidaritat que van rebre les persones grans (una mitjana de 72 anys) que van sortir d’Alzira caminant ens demostra que les nostres reivindicacions són compartides i que ens sobren les raons per continuar lluitant tossudament i insistentment pel que és just. Som la cara visible que denuncia la injustícia i l’avarícia d’aquells que són cada vegada més rics, mentre les classes treballadores som més pobres.
Continuarem apostant per una societat més justa i sostenible, on la riquesa sigui compartida i totes les persones puguem viure amb dignitat, amb salaris justos, amb pensions justes, amb serveis públics de qualitat, amb habitatges assequibles, ja que un altre món és possible.
