Aquests dies, amb motiu de la moció de censura presentada per un partit d’extrema dreta, s’han generat tota mena de controvèrsies a les xarxes socials i entre els tertulians mediàtics, si bé molts consideren que és una notícia esperpèntica i estrafolària que només busca donar notorietat a troglodites.

No és la primera vegada que determinades persones canvien de jaqueta, com es diu col·loquialment, tot i que no se solen situar als antípodes del que sempre han defensat. Aquesta manca de coherència i honestedat per part d’aquests personatges que han estat a la primera línia política no només genera confusió, sinó també desafecció i desconfiança en la política per part de la societat, circumstància que aprofiten els que qüestionen la democràcia, ja que, segons ells, tots els polítics són iguals i busquen el benefici propi.

És difícil d’entendre que algú que ha defensat uns valors i uns principis que prioritzen el benestar de les persones i l’accés universal als béns bàsics canviï d’opinió i renunciï a aquests drets universalment reconeguts, justificant les desigualtats i les injustícies, com fa una minoria que no vol renunciar als seus privilegis. Són aquells nostàlgics del passat que no tenen cap escrúpol en defensar que amb la dictadura es vivia millor. La ultradreta rància i conservadora.

Tanmateix, intentarem diferenciar el significat de valors i principis: encara que s’utilitzin com a sinònims, no ho són. Les dues paraules es refereixen a conceptes que tenen una estreta relació amb la forma en la qual ens sentim i actuem. Totes les persones tenim un sistema ètic de comportament, valors i principis, a partir del qual desenvolupem les nostres conductes en societat. Els valors són subjectius i solen adquirir-se des de molt petits. Estan influenciats pel context en què vivim i l’educació que rebem.

Un dels valors més importants per a moltes persones és el de la socialització i la col·laboració, ja que implica una motivació concreta per relacionar-se amb altres persones de manera honesta i buscant el benefici comú. Un altre valor que mai hem d’oblidar és el respecte i l’autoapreci, ja que és un valor que protegeix la nostra dignitat com a ésser humà.

Si bé els principis connecten directament amb els valors, són diferents, ja que formen part de la naturalesa de l’ésser humà.

Els principis són les regles compartides, com ho és el dret a la vida, el més elemental de tots els principis. També ho són el dret a la llibertat i la igualtat.

El principi d’igualtat es fonamenta en la convicció que tot ésser humà, amb independència del lloc de naixement, de les seves circumstàncies o de les seves creences, té dret a una relació simètrica respecte als altres pel que fa als drets que l’emparen i els deures que se li exigeixen. Per això, es considera injust qualsevol acte discriminatori per raó de sexe, ètnia, creença o orientació sexual.

Arribats aquí, ens preguntem: com s’explica que una persona progressista i d’esquerres, defensora dels drets humans i de la llibertat, de la justícia i de la pau en el món, al final de la seva vida dilapidi la seva trajectòria política i abraci i defensi tot allò contra el que ha lluitat i que, fins i tot, l’ha perseguit i empresonat?

L’article primer de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que tots els éssers humans naixem lliures i iguals en dignitat i en drets. Som dotats de raó i de consciència, i ens hem de mantenir amb esperit de fraternitat. Només és una declaració o ha de ser un compromís per a totes aquelles persones que defensen que una altra societat és possible?

Afortunadament, són moltes més les persones coherents i honestes que continuen lluitant en defensa d’una societat més justa i sostenible, on totes les persones tinguin les mateixes oportunitats i on les diferències siguin cada cop menors, ja que hi ha principis i valors als quals no hem de renunciar mai perquè fer-los realitat és possible.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram