En plena època d’ajustos econòmics i retallades les administracions (locals, autonòmiques o estatals) han de pensar molt bé les actuacions públiques que vulguin dur a terme. De fet, sempre s’hauria d’estudiar a fons que tota obra pública que s’executés fos la més necessària en aquell moment; malauradament, això no passa sempre. Tot i que pugui semblar una contradicció gastar diners ara en formigó i túnels, Catalunya té un deute amb Badalona i el Vallès. És increïble que aquest dues grans regions metropolitanes tant densament poblades i amb un teixit industrial potent estiguin unides per una idílica carretera de línia contínua, com si fóssim a la Costa Brava. L’alternativa, com sempre, ens obliga a anar fins a Barcelona per tornar enrere. Una inversió de 400 milions d’euros ha de respondre a una gran demanda. Que no ho són els 25.000 cotxes que viatjarien diàriament entre el Vallès i la nostra ciutat? Cal fer tots els estudis d’impacte mediambiental necessaris i escollir un bon traçat, però no és pot postergar més la construcció de la nova B-500. Els beneficis que reportarà a la zona superaran en pocs anys la inversió destinada.

WhatsAppEmailTwitterFacebook