Des de fa mesos, a Canyadó, estem de festes. Aquest any diverses entitats s’han coordinat per celebrar diferents aniversaris i, com diu el refrany, tots units som més forts.

Ja es pot visitar -als centres cívics i a les biblioteques, entre altres espais- l’exposició itinerant “Canyadó porta de Llevant”, que explica la història i l’evolució del barri. També s’han celebrat algunes de les xerrades programades, però el que sens dubte i fins ara ha sigut el més espectacular i emotiu acte va ser la gala especial que es va celebrar amb motiu de la Festa Major de Canyadó.

És cert que el programa festiu estava ple de novetats, però la programació del dia 9 de juny va ser realment excepcional.

Al matí, entre altres coses, es va fer el pregó de la festa. L’amic Carles Tornero, després d’assenyalar que el barri de Canyadó, com tants altres, s’ha fet gràcies a la feina dels veïns, ens va encoratjar a continuar treballant per prosseguir millorant el barri. Tot seguit, els assistents van poder degustar les truites que, un any més, van elaborar totes les persones que van participar en el tradicional concurs de truites. Hem d’agrair la col·laboració del veïnat i la presència de bona part de les nostres autoritats a un acte tan important.

Les cercaviles i les ballades festives dels gegants, els capgrossos, les bèsties, els trabucaires, les sardanes… juntament amb les visites guiades a la masia i al barri de Canyadó van ocupar bona part de la jornada. Però, com passa en qualsevol celebració especial, la cirereta va ser la programació de la nit.

A les 20h la vocalia de la dona ens va sorprendre a tots els assistents amb una actuació plena d’humor i fantasia. Veure la Teresa “la Peixatera” cantant la popular cançó “Mi jaça” o la Cheli imitant Lola Flores, acompanyades d’una tropa -mai millor dit- dansant al ritme de les cançons, va fer inevitable les rialles dels assistents.

Com també ho va ser, encara que en aquest cas més seriós, l’actuació de la Coral de Canyadó.

Però la cirera la va posar la gala especial del 50è aniversari. Immediatament després del sopar de germanor, Montse López -la presentadora de la gala- va cridar l’alcaldessa, Dolors Sabater, que pugés a l’escenari. Tot seguit va demanar que també pugessin tres persones molt estimades pel veïnat: Teresa Aznar, Pedro Soriano i Salvador Alsina.

La comissió organitzadora volia fer un reconeixement públic a aquestes tres persones i va proposar a l’Ajuntament que aquest els entregués una placa commemorativa.

Que no sabem del que la Teresa, Pedro i Salvador signifiquen per a Canyadó!

La Teresa porta gairebé tota la vida al servei del barri oferint els millors i més frescos productes del mar a tot el veïnat.

Pedro Soriano, conegut com la Veu del Mar, va ser locutor de ràdio i TV, periodista radiofònic, presentador de showman, actor -va doblar coneguts intèrprets-, rapsode i col·laborador com a presentador de moltes de les festes que es fan a Badalona.

Rafael Alsina té noranta-sis anys -el més gran dels tres- i va néixer a Badalona. Amb una mica més de catorze anys -l’any 1936- va guanyar el primer premi en un concurs d’escriptura catalana en què en el jurat hi havia Pompeu Fabra. Va treballar a la Revista de Badalona, de la qual va arribar a ser director adjunt, impulsor de l’Orquestra de Cambra de Badalona i fundador de Badalona Sardanista.

Tots tres són un exemple a seguir per fer del nostre barri i la nostra ciutat un model de compromís actiu per fomentar la cultura, la convivència i la cohesió social.

Per a molts dels centenars de persones que es concentraven a la plaça de la Baixadeta va ser difícil poder amagar les emocions durant les breus paraules que l’alcaldessa va dirigir als homenatjats.

Poc després va pujar a l’escenari la Junta de l’Associació Veïnal, que va entregar als representants de les diferents entitats i institucions un plat de terrissa que reprodueix una obra d’un altre estimat i gran artista veí desaparegut, Jaume Chaler.

Però no tot es va acabar aquí. Quedava el plat fort de la nit. Una mica més tard del que anunciava el programa es va iniciar una actuació molt esperada pel veïnat. La sensibilitat del ballet de Silvia Pallisera i la força de la dansa espanyola dels Germans Garcia, Yolanda i Sergi, van posar fi a una gala que sempre estarà present en el record de tots els assistents.

I, com s’acaben les Festes Majors, la música d’una gran orquestra va tancar una llarga i inoblidable nit d’estiu a Canyadó.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram