Els reptes que hem d’afrontar al nostre país superen totes les expectatives. Ja veníem d’una crisi climàtica que només es pot pal·liar amb polítiques valentes, com a Barcelona, on Ada Colau ha posat en marxa la Zona de Baixes Emissions i les superilles. Encara no havíem sortit de la crisi econòmica anterior, amb les greus retallades i polítiques austericides dels governs de dretes, que ens ha colpejat la Covid-19, coincidint amb un acabat d’estrenat govern de coalició a l’Estat i, per sort, el govern més progressista d’aquesta democràcia. La pandèmia està afectant molt greument l’economia del país i la vulnerabilitat social. Per això, la política d’ERTOs, ajudes a autònoms i les mesures d’Escudo Social, com la suspensió de desnonaments i l’Ingrés Mínim Vital, entre altres, han evitat un col·lapse econòmic i social molt més greu. L’entrada dels comuns i d’Unidas Podemos al govern de l’Estat ha estat imprescindible, ja que les polítiques adreçades a millorar la qualitat de vida de les classes populars són fonamentals per garantir l’estat del benestar, amb o sense pandèmia. Ens agradaria poder fer molt més, per això volem tenir més força al Congrés i a tots els nivells.
A Badalona clama al cel la necessitat de superar les múltiples crisis polítiques que hem viscut des del primer mandat d’Albiol fins ara. En Comú Podem hem sumat sempre per aconseguir un projecte estable d’esquerres a la ciutat. El 2019 ens vam estrenar al consistori acordant amb el PSC un govern progressista. En quatre mesos vam aconseguir tirar endavant la primera operació hivern, amb recursos municipals per a persones sense llar. Fins a l’inici de l’estat d’alarma de la Covid-19 només van passar 8 mesos, temps en què vam tirar endavant un nou reglament d’ajuts econòmics; comprar dos habitatges per a dones en situació de violència masclista; engegar molts projectes, com un nou contracte de verd urbà on s’inclou la plantació de 500 arbres anuals (abans només se’n podien plantar 100)…
Ens vam prendre molt seriosament la nostra feina i vam començar pels fonaments: els canvis en la gestió d’un ajuntament que té gravíssims problemes interns. Però vam topar amb la pandèmia i la mirada llarga va haver de deixar pas a una gestió d’emergència alarmant, amb serveis desmantellats, mig confinats i amb mesures extraordinàries. Tot i les dificultats, i amb un gran esforç de les treballadores, vam habilitar en temps rècord un poliesportiu amb 80 llits per a persones sense llar; vam crear un banc d’aliments municipal amb recursos propis (també el primer!); vam impulsar àpats per a persones d’alta vulnerabilitat; vam ampliar les beques menjador per a famílies amb dificultats sobrevingudes; les primeres targetes moneder; vam garantir tots els serveis públics; i des de l’inici ho vam fer amb mesures fiscals per reduir l’impacte econòmic de la Covid-19. Vam fer tot el que estava a les nostres mans, sabent que no era suficient, i reunint-nos diàriament amb tots els partits de l’oposició.
Potser els atacs cap al nostre espai només són una altra cortina de fum
Amb tot, En Comú Podem teníem molt clar que el govern d’esquerres havia de seguir tot i la dimissió de l’alcalde Pastor, amb una majoria que li donés estabilitat per superar tots aquests reptes socials, econòmics, sanitaris i mediambientals. Però no ens esperàvem que un partit com Guanyem, que ha presumit de ser el cavall de Troia contra Albiol, ens deixés a l’estacada, preferint un govern del PP abans que compartir l’alcaldia amb el PSC. Dolors Sabater ja ens va fer perdre el govern del canvi el mandat passat, participant com a alcaldessa en una DUI que no portava enlloc, i imposant una qüestió de confiança. Tants errors que han hipotecat la ciutat no poden passar per alt, per això li vaig demanar la dimissió. I ho dic amb tota la sinceritat i el respecte. Un respecte que ella mateixa no ha mostrat cap a la nostra formació política.
En una entrevista que li ha fet aquest setmanari, Línia Nord, com a candidata de la CUP al Parlament, expressa unes opinions i unes acusacions tan greus cap a nosaltres que fins i tot costen d’entendre. Potser els atacs cap al nostre espai només són una altra cortina de fum per tapar una trajectòria política improductiva a nivell de gestió i decepcionant a nivell polític, ara que Sabater fa el salt a la política catalana.
Els discursos no alimenten, no donen escalf ni garanteixen un sostre. Espero que la CUP no torni a cometre l’error a Catalunya d’investir un president de dretes ni torni a votar en contra d’un pressupost social. Nosaltres mirem endavant, amb propostes per seguir sent una esquerra útil per a la gent: allà on governem ho demostrem. Aquest cop espero veure Jéssica Albiach encapçalant un govern d’esquerres a la Generalitat. Aquest serà el canvi valent, d’esquerres, ecologista i feminista que necessitem.
