El web de l’Ajuntament de Badalona és un cúmul de possibles que els ajuntaments tenen l’obligació d’assolir i mantenir: “L’objectiu de l’Ajuntament és impulsar un model de ciutat, amb confiança i determinació. Un projecte que reforci la igualtat d’oportunitats, la capacitat emprenedora; el dinamisme econòmic, la vitalitat de les entitats, de la cultura, dels creadors, del comerç. L’atenció a la gent gran, les oportunitats per als joves i de tants sectors que fan el nostre dia a dia”. No són banalitats, però sí objectes i projectes parits el segle passat i, per tant, superats, que vol dir que es dona per fet que ja ho tenim, tot això. L’objectiu que es llegeix al web és el preàmbul per fer una ciutat, els fonaments sobre els quals se sustenta la Badalona d’aquest segle.
Fet l’edifici, cal contemplar salut, vigilància, ciberseguretat, medi ambient, resiliència, mobilitat… Les apostes necessàries per a la nova Badalona d’aquest segle. Davant l’actitud coneguda de l’alcalde de la ciutat, val la pena reflexionar un moment sobre la “ciutat segura” el 2021, un any marcat encara per una violenta crisi sanitària que ens recorda cruelment que els nostres espais urbans, dinàmics, pròspers i atractius encara tenen defectes que els responsables públics i les empreses privades han de treballar per reduir.
La seguretat de la ciutat no és només ordre públic. La ciutat segura és un espai controlat i supervisat, amb possibles excessos, sí, que han de ser analitzats a fons per preveure’ls. Però, sobretot, és un lloc on els ciutadans han de sentir-se més lliures i protagonistes del seu futur. La seguretat ciutadana s’ha de garantir com tants altres serveis, però per escriure el futur aquestes autoritats locals i empreses han de fer-se la mateixa observació, que apareix clarament en el programari de les ciutats valentes: la sobrietat energètica i, per tant, la lluita contra l’escalfament global també és seguretat i, a més, hauria de ser el cor del projecte de la ciutat del demà.
La renovació energètica dels edificis no és només un objectiu tècnic; forma part d’un projecte sostingut pels ciutadans, conscients de l’amenaça que sobresurt al seu entorn. Preveure els riscos també significa dibuixar un futur més serè i eliminar les tensions col·lectives. Fem una volta pels polígons socials badalonins: el Bruc (Bufalà), Llefià, Sant Roc, el conjunt del Congrés, el conjunt de blocs abans coneguts com a José Antonio Primo de Rivera, el carrer de Baldomer Solà i altres centenars i centenars d’edificis.
En un munt de congressos s’han repassat durant el 2020 els desafiaments de la ciutat segura. Hom conclou que una ciutat segura no és una fortalesa: compten els seus vincles amb els territoris circumdants i així garantir el subministrament d’aigua, energia, aliments i transport. Evidentment, caldrà superar la crisi pandèmica per avançar plenament, però no dubto que si l’Ajuntament i la indústria local enfilen les noves apostes de ciutat futurible, tindran èxit. Xavier García Albiol ha de recordar que la vara d’alcalde és un derivat del bastó de comandament. A dirigir la nova ciutat, doncs, amb amplitud de mires.
