Diuen els papers que PP i PSC avancen en un pacte per als pressupostos d’inversions de Badalona. Aquest anunci és una conseqüència de l’acceptació, el desembre passat, per part dels populars, d’una oferta dels socialistes per forjar “un gran pacte de ciutat”. Per entendre’ns, es tractaria de consensuar el nou pressupost d’inversions, que podria convertir-se en la dotació econòmica més important de la història del municipi, segons manifesten els interessats als mitjans.

Preguntats per l’abast d’aquest hipotètic pacte, populars i socialistes estan d’acord en prioritzar el manteniment de carrers, instal·lacions esportives, equipaments culturals, centres educatius i la comissaria de la Guàrdia Urbana de Badalona. Entenc que les esglésies no van fer repicar les campanes per culpa de la pandèmia. Al carrer, molts veïns es pregunten si per fer el que s’ha de fer és necessari un concordat.

A la reunió de veïns de l’escala va haver-hi un “renoi!” quan el veí de l’àtic sisena va anunciar que potser s’arranjarien les voreres. Les cares, en general, foren d’un escepticisme total. És una vergonya com estan les calçades, les voreres i els guals, és una negligència que des de la Casa de la Vila deuen entendre com a natural. És així. Carrers de primer ordre, apedaçats de tant en tant i les voreres, sempre intransitables. Es comenta a l’escala que són dotzenes les persones que han d’anar als centres d’atenció primària any rere any. Ho confirma una veïna auxiliar en un CAP cèntric.

Cau la pregunta més senzilla: l’Ajuntament ens fa un favor si fa el manteniment dels carrers?

Tothom està d’acord que l’estat de conservació i manteniment d’una gran majoria de les vies públiques badalonines no és l’òptim ni el desitjable. Els mateixos veïns denuncien a la policia municipal (quan en veuen algun a peu) que han detectat desperfectes mereixedors d’una actuació especial –i urgent– per part dels serveis municipals. Ningú ha vist mai un guàrdia apuntant-ho en un bloc, com ho fan si tens el cotxe envaint deu centímetres un gual, posem per cas.

El “gran pacte de ciutat” és una obligació legal directament exigible pels badalonins

Si hom té la “sort” de conèixer algun càrrec municipal o un regidor, rep una resposta netament administrativa: “Demanarem un informe tècnic al departament d’urbanisme, signat per l’arquitecte tècnic d’inspecció i pel tècnic de projectes, i aquest en farà trasllat al departament de vies públiques per al seu estudi i valoració”. Resposta que evita dir si es procedirà o no a la seva reparació i, si escau, quan tindrà lloc aquesta mesura. “Escolti, senyor de l’Ajuntament, no cal cap informe, li estic ensenyant, és aquí davant seu el sot on es matarà un motorista!” Res…

Diguem-ho clar als badalonins. El pacte aquest que es treballa no és res més que acatar el que toca. Les Bases de Règim Local preceptuen que entre els drets dels veïns hi ha “exigir la prestació i, si convé, l’establiment del corresponent servei públic, en el supòsit de constituir una competència municipal pròpia de caràcter obligatori. I entre els deures hi ha el de “contribuir, mitjançant les prestacions econòmiques i personals legalment previstes, a la realització de les competències municipals”. Senzill, no? Que no ens faran cap favor!

L’apartat 2 de l’article 25 de la Llei 7/1985 disposa que qualsevol municipi exercirà en tot cas competències, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, en matèria de pavimentació de vies públiques. L’article 26, del dit cos legal, estableix que tots els municipis, per si o associats i amb independència de la població que tinguin, han de prestar, entre d’altres, el servei d’accés als nuclis de població i pavimentació de les vies públiques. I, òbviament, mantenir-les en condicions.

Tenim tanta confiança en els polítics que es va necessitar una llei per apuntar el que és de sentit comú. El dret dels veïns de Badalona a obtenir una adequada pavimentació i manteniment dels seus carrers és correlatiu a l’obligació de l’Ajuntament de prestar aquest servei mínim i necessari. Senyors i senyores negociants del “gran pacte de ciutat”, ens trobem davant d’una obligació legal directament exigible pels badalonins. Com també els veïns tenim dret a demandar responsabilitats, encara que no ho fem.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram