Aquest any, Sant Jordi ha sigut un dia preciós. Des de primera hora del matí els carrers estaven animats encara que a Catalunya no és dia festiu.

No sé si hi haurà un altre lloc on aquest dia no festiu oficialment però sí popular l’ambient al carrer sigui tan bonic.

De fet, dies abans ja es nota que alguna cosa especial s’apropa. Els botiguers canvien els productes que ofereixen i els aparadors de les botigues s’omplen de colors. Tot anuncia que la primavera ja ha arribat i, per fi, l’hivern queda enrere.

I no només són els carrers els que s’omplen de vida i color, també ho és la platja, aquest tresor de la naturalesa que tenim a tocar i que no sabem valorar tot el que es mereix.

Badalona té tot allò que la converteix en una ciutat per gaudir-la. El mar, la muntanya, la història, les tradicions, etc. És una ciutat diversa i plural com ho és la seva gent.

Ara bé, sempre hi ha alguna cosa o hi ha algú que alimenta la confrontació i intenta dividir els ciutadans en bons i dolents, anteposant el que ens divideix i no prioritzant el que ens uneix. Ells i nosaltres. Els uns i els altres.

És clar que hi ha coses que no podem oblidar i per les quals hem de continuar treballant fins a aconseguir que es respectin els drets humans i poder viure amb dignitat. I volem viure amb dignitat totes i tots.

Malauradament, la lluita de classes està més viva que mai.

Els que diuen que això de les classes socials és molt antic, està desfasat i que ja no hi ha classes són els mateixos que fomenten la divisió i culpen els més febles de tot el que passa a Catalunya, oblidant-se que, a Catalunya, també hi ha qui està al servei dels corruptes i els depredadors que ens han retallat drets socials i llibertats conquerides al carrer.

Són els polítics corruptes que han treballat durant molts anys al servei d’una classe minoritària i, tanmateix, acumula la majoria de la riquesa d’aquest país. Són els responsables de les desigualtats, els que han legislat a favor de les retallades en drets i serveis, són els que han desconstruït l’estat de benestar.

Ara ens volen fer oblidar tot el que ha passat i es presenten com els defensors de la democràcia i de la justícia però, afortunadament, els que sempre han treballat per acabar amb les desigualtats i les injustícies són persones amb llarga experiència en la lluita. Són els que van lluitar contra la dictadura, les dones discriminades, els joves expulsats del món laboral. Els treballadors amb feina precària. Els nous catalans… En definitiva, la classe obrera.

Les dretes unionistes o separatistes el que volen és mantenir els seus privilegis sense pensar que hi ha persones que dormen al carrer o en habitatges infrahumans, que no poden alimentar correctament els seus familiars i que tenen dificultats per arribar a final de mes.

Són els que no pensen que moltes de les seves despeses superficials podrien ser recursos imprescindibles per a la supervivència d’una majoria que no és culpable de la pobresa i, tanmateix, és qui la pateix.

Prioritzar la defensa del dret a viure amb dignitat és afavorir que tothom tingui accés als serveis i a les llibertats. No podem oblidar o ignorar que si hi ha pobresa, tots en som responsables. I ho som si no som capaços d’erradicar-la. La pobresa no és un problema, és un escàndol i una vergonya per a tothom.

Ignorar que darrere de moltes disconductes hi ha autèntics drames humans i escasses possibilitats d’haver orientat la vida d’una altra manera és d’una hipocresia més que immoral.

Per això hem de treballar per aconseguir acabar amb les desigualtats i fer realitat un món més igualitari on les persones siguin el primer i tothom tingui les mateixes oportunitats per aconseguir poder viure amb dignitat.

Com ja hem dit altres vegades, hi ha somnis als quals no hem de renunciar mai perquè llur realitat és possible.

I llavors, Sant Jordi serà un dia resplendent per a tothom i, com deia Don Quixot a Sancho: Avui és el dia més formós de la nostra vida; els obstacles més grans, les nostres pròpies indecisions; el nostre enemic més fort… res ens aturarà per fer el bé i combatre la injustícia on sigui.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram