Malgrat que s’insisteix reiteradament en la insostenibilitat de les pensions públiques amb afirmacions realment barroeres com que són una estafa i ara comparant-les amb altres països europeus per assenyalar que a Europa la mitjana de les pensions se situa en el 65% de l’última nòmina -mentre a l’Estat espanyol és el 80%-, la realitat és que això ho defensen els servidors de les entitats financeres, ja que el que volen és quedar-se amb els centenars de milions que tenim les persones pensionistes en la Seguretat Social.
Per això, hem de tornar a aclarir que les pensions públiques són sostenibles i un element fonamental del sistema de benestar, a l’Estat espanyol i a tot arreu, ja que garanteixen la seguretat econòmica de les persones jubilades i són un símbol de solidaritat intergeneracional.
Tanmateix, com les informacions que qüestionen la seva sostenibilitat són insistents, és imprescindible, necessari i urgent realitzar l’auditoria dels comptes de la Seguretat Social, com diu la Llei 21/2021, de 28 de desembre, per demostrar i analitzar els fets amb rigor i demostrar que aquest model és viable, necessari i sostenible.
En primer lloc, el sistema públic de pensions es basa en un model de repartiment, on les cotitzacions de les persones treballadores financen les pensions de les generacions anteriors. Aquest sistema és un exemple clar de solidaritat social i econòmica, i pot adaptar-se a nous reptes a través de reformes fiscals de tal manera que s’incrementin les aportacions dels que més guanyen.
En segon lloc, les comparacions amb altres països s’utilitzen de manera esbiaixada per justificar la privatització. Tot i que les pensions espanyoles representen un percentatge més elevat del salari que en altres països europeus, aquesta realitat oculta que també els salaris de la majoria dels països europeus són més elevats. Per això, si bé hi ha persones que perceben unes pensions molt inferiors al salari mínim interprofessional (SMI) i estan en el llindar de la pobresa -especialment les dones-, les pensions públiques contribueix a la reducció de la pobresa entre les persones grans. Desmantellar aquest sistema podria tenir conseqüències devastadores per a molts ciutadans.
A més, com s’ha demostrat, les pensions públiques actuen com un motor econòmic, ja que els diners que reben les persones jubilades es reinverteixen en l’economia local a través del consum de béns i serveis. Això genera activitat econòmica i fomenta la creació d’ocupació, beneficiant tota la societat.
Les persones pensionistes esdevenen, i val molt la pena destacar-ho, un suport fonamental per a moltes famílies, especialment en temps de dificultats econòmiques com els que vivim actualment, amb preus dels productes bàsics escandalosos i salaris insuficients per cobrir totes les necessitats. Per això, les pensions es converteixen, en molts casos, en un complement essencial per sostenir les llars, ajudant en despeses d’habitatge, alimentació, educació, salut i altres necessitats fonamentals.
A més, el paper actiu de les persones pensionistes sovint va més enllà del suport econòmic. Moltes també contribueixen amb el seu temps i esforç, oferint cures a netes i nets, i alleugerint la càrrega per als progenitors que treballen.
El paper actiu de les persones pensionistes sovint va més enllà del suport econòmic
Aquesta doble contribució, tant econòmica com emocional, no només enforteix les famílies, sinó que també aporta estabilitat i cohesió social. És una mostra clara del valor i la saviesa d’aquesta generació de persones lluitadores, que continua sent un pilar fonamental de la nostra societat.
Cal destacar també que el sistema públic de pensions està sotmès a un control democràtic i transparent, la qual cosa evita els abusos i protegeix els drets dels ciutadans i les ciutadanes. En contraposició, els sistemes privats estan subjectes als riscos dels mercats financers, que poden posar en perill els estalvis acumulats durant tota una vida, ja que depenen de l’evolució dels mercats financers. Això significa que els estalvis acumulats poden estar exposats a riscos, com caigudes o fluctuacions, que poden afectar negativament la seguretat financera a llarg termini.
Cal no oblidar que els mercats financers comporten riscos significatius. Entre els principals, trobem el risc de mercat, derivat de fluctuacions en els preus dels actius; el risc de crèdit, que es produeix quan l’emissor no compleix amb els seus compromisos; el risc de liquiditat, que dificulta la venda d’actius; i el risc d’interès, causat per variacions en els tipus d’interès. També hi ha el risc polític, vinculat a decisions governamentals, i el risc operatiu, associat a errors humans o tecnològics. Tots aquests factors poden afectar negativament les inversions.
Per això, la defensa i protecció d’aquest pilar fonamental per poder viure amb dignitat és crucial perquè constitueix la base sobre la qual es construeix una societat justa i equitativa.
Quan ens comprometem a protegir-lo i sortim al carrer, assegurem el respecte dels drets individuals i col·lectius, promovem la convivència pacífica i establim un marc de valors compartits que enforteixen la nostra cohesió com a comunitat. És a través d’aquest esforç que podem garantir la igualtat d’oportunitats, fomentar el progrés social i construir un futur on prevalguin la solidaritat i la justícia. Per tant, la seva preservació no només és una responsabilitat de les classes treballadores, sinó una inversió en el benestar comú i en la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
En conclusió, les pensions públiques són sostenibles si es gestionen adequadament i s’adapten a les circumstàncies canviants. Desmantellar aquest sistema no només seria una injustícia social, sinó també un error econòmic. Per això, és essencial defensar-lo i protegir-lo com un dels pilars fonamentals de la nostra societat.
