La crisi econòmica ha demostrat que el creixement de les grans ciutats no va lligat únicament al desenvolupament urbanístic. La febre constructora i la ja rebentada bombolla immobiliària han acabat amb un model de prosperitat del qual només en queden els fonaments. Com l’esquelet de formigó que es pot veure a la part més alta de la rambla de Gorg.

Una vegada s’ha demostrat que el creixement vertical no ha complert amb les esperances generades, és el moment de buscar alternatives i potenciar les iniciatives de molts emprenedors que esperen la seva oportunitat.

Cal passar del copet a l’espatlla a l’empenta i donar garanties al petit i mitjà empresari. Esgotades les possibilitats de créixer en el territori, cal reaprofitar els espais existents, potenciar el comerç de proximitat i apostar per un model productiu basat en el coneixement. Tenir les persianes avall és un mal negoci per la ciutat.