El 27 de setembre es va celebrar a tot el món una vaga pel clima, ja que ens trobem davant d’una situació d’emergència global sense precedents.

No parlarem d’allò que tots hem vist i hem escoltat en els mitjans de comunicació, ni tampoc dels informes dels experts que, des de fa molt de temps, ens adverteixen sobre el deteriorament global del planeta i del perill que això suposa per a tots els éssers vius, encara que hi hagi dirigents polítics eixelebrats que ho neguen.

Vivim en un sistema que es basa en un model de producció i consum que anteposa els interessos econòmics per damunt de la nostra supervivència. I, com sempre, són els més pobres i vulnerables del món els que més pateixen les greus conseqüències d’aquest comportament irracional de les elits depredadores que encara no s’adonen que no tenim un altre planeta.

És evident que el que passa no és la conseqüència d’un ordre natural de les coses sinó d’un model global de producció i consum que s’anomena capitalisme. I sense un canvi de model econòmic i també de les nostres formes de vida, no es podrà acabar i pal·liar l’emergència climàtica i evitar les catàstrofes.

Cal repensar el model i produir allò que realment es necessita per garantir una vida digna per a tothom.

A Badalona, la plaça de la Vila estava plena de gom a gom de centenars d’adolescents que demanaven que no podem esperar més. I és necessari i urgent que es prenguin mesures per reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle i evitar que la temperatura global del planeta s’elevi per damunt d’1,5 °C ha de ser una prioritat de la humanitat.

La convocatòria d’aquesta vaga mundial, com a protesta per la inanició dels mandataris dels països desenvolupats davant d’una situació com ho és la pujada del nivell del mar que afectarà centenars de milers de persones, s’inspira en l’activista Greta Thunberg. Es tracta d’una adolescent sueca que el 2018 va decidir no assistir a classe els divendres per protestar davant del parlament suec amb un cartell que demanava mesures per evitar el perill que suposa un canvi climàtic que, en molts casos, ja és irreversible.

Sense un canvi de model econòmic i de les nostres formes de vida no es podrà acabar i pal·liar l’emergència climàtica

El 27 de setembre, a més de 150 països, els carrers i les places s’omplien d’adolescents mentre a l’ONU se celebrava la conferència sobre el canvi climàtic.

A Badalona, la regidora de Medi Ambient, Rosa Trenado, anunciava que el nostre Ajuntament està treballant per fer que la nostra ciutat sigui “més habitable, sostenible i saludable”, però van ser els més joves els autèntics protagonistes d’aquesta jornada inoblidable cridant tots alhora i alçant les seves pancartes: “No hi ha planeta B”.

També amb la lectura dels seus manifests que demanaven un compromís de les autoritats per aconseguir aturar aquesta barbàrie si es vol salvar al nostre planeta.

No respondre amb suficient rapidesa i contundència davant el problema suposarà la mort de milions de persones i l’extinció irreparable d’espècies imprescindibles per a la vida de la Terra.

Per això cal assumir els informes elaborats per la comunitat científica i declarar l’emergència climàtica, destinant recursos a fer front a la crisi climàtica i la pèrdua massiva de la biodiversitat.

És urgent abandonar l’ús dels combustibles fòssils, apostant per una energia 100% renovable, tenint en compte que els col·lectius més desfavorits no poden empitjorar la seva situació, ja que els països empobrits són els menys responsables de la degradació del planeta, però alhora, són els més vulnerables a les conseqüències del canvi climàtic.

Cal, finalment, aplicar la llei catalana de canvi climàtic -paralitzada des de fa anys- i crear els mecanismes adequats de participació i control per part de la ciutadania per aconseguir que les mesures siguin les adequades a les necessitats que té el nostre planeta.

Com algú va dir, el capitalisme no és verd i, si no apostem per un altre model, no trobarem la solució, ja que a l’arrel del problema està la pròpia naturalesa del mateix sistema capitalista que és insaciable i infinit, fet que xoca amb els límits físics d’un planeta finit com ho és la Terra. Si no actuen ja, demà serà tard.