Pràcticament deu mesos després que Álex Pastor fos proclamat alcalde en un ple d’infart, tornem al punt de partida.

No farem llenya de l’arbre caigut ni tirarem llenya al foc, ara no toca. Diuen les cròniques que, en aquell espaterrat i angoixós ple del mes de juny, l’arriscada jugada del PSC a La Badalona Valenta va funcionar i, en l’últim minut, la candidata d’aquesta coalició electoral, Dolors Sabater, va retirar la seva candidatura. Va ser així com el candidat Pastor va aconseguir ser nomenat alcalde amb 15 vots.

Més tard, el mes de juliol, se signaria un acord de govern amb En Comú Podem, amb la qual cosa serien vuit els regidors que es repartirien el cartipàs, encara lluny de la majoria necessària per poder governar amb tranquil·litat. Parlar dels problemes i les dificultats d’aquests mesos amb una oposició disposada a no fer compliments no és el més important ara.

La candidata de La Badalona Valenta, molt incòmoda i tensa durant tot el ple d’investidura, va justificar la seva retirada amb un discurs molt dur dirigit als socialistes i, sobretot, per evitar, segons va dir, “que les polítiques xenòfobes del candidat del PP tornessin a l’alcaldia”, oblidant-se qui va ser qui va alimentar la fera.

La cap de llista d’En Comú Podem, Aïda Llauradó -alcaldessa accidental en l’actualitat- va reclamar i insistir en la necessitat que les tres forces d’esquerres progressistes presents al consistori “hauríem de posar-nos d’acord per governar junts”, posant en primer lloc el que les uneix, que no és una altra cosa, o hauria de ser, que treballar per aconseguir el benestar dels badalonins i badalonines, aparcant altres qüestions més personals o partidistes.

Durant aquest mesos, hem vist com ERC se separava de Guanyem i creava el seu propi grup municipal, amb la qual cosa Guanyem es quedava només amb quatre regidors.

Mentrestant, el candidat del PP, Xavier García Albiol, continuava atiant el foc repartint castanyots a uns i altres, acusant-los de ser els culpables d’allò que passa a la ciutat -sort que encara no havia aparegut la maleïda pandèmia!-, ja que ell no era l’alcalde per culpa del “pacte entre perdedors”. Possiblement, el candidat del PP no sàpiga que per ser l’alcalde necessita la majoria de vots del consistori, ja que són els regidors i les regidores els qui decideixen amb el seu vot qui ha de ser l’alcalde o l’alcaldessa.

També és cert que, si cap candidat no aconsegueix els catorze vots necessaris per ser proclamat alcalde o alcaldessa, és nomenat el candidat o la candidata amb major nombre de regidors.

Per què no prioritzen un programa de govern comú en lloc de barallar-se per qui ha d’ocupar la cadira de l’alcaldia?

Ara ens trobem de nou en una situació semblant, s’ha de tornar a començar el joc de les cadires. Després de la fulminant dimissió de l’alcalde Pastor per motius de sobra coneguts, en els pròxims dies s’ha de nomenar un nou batlle.

És curiós escoltar o llegir les declaracions dels que ja s’han postulat per ocupar la cadira més alta del saló de plens. Tots volen el millor per a Badalona, ara bé, només serà possible si ells són els elegits per ocupar l’alcaldia. Si no, la ciutat continuarà patint tots els mals coneguts -i més que en vindran- i mai sortirem d’aquesta situació tan esgarrifosa i inestable.

És cert que, quan diuen que volen el millor per a Badalona, no expliquen ben bé com i amb qui ho aconseguiran, només ens diuen que ells volen ser l’alcalde o l’alcaldessa i prou. La modèstia no sembla ser la característica principal de cap dels candidats. El programa i l’equip són secundaris.

Si les esquerres no arriben a un acord, és evident que això beneficiarà el candidat de la dreta i el resultat final és que qui perdrà serà Badalona. O ja hem oblidat el que va passar durant l’etapa d’Albiol?

Algú s’explica com és possible que a una ciutat com la nostra no hi hagi cap possibilitat d’entesa entre les esquerres progressistes, si el que volen veritablement és millorar les condicions de vida dels treballadors i les treballadores?

Si fa no fa, totes les esquerres fan i defensen propostes en els seus programes electorals que, sens dubte, canviarien la ciutat. Mesures necessàries per millorar la vida de la gent i transformar la ciutat coincideixen en els programes dels partits d’esquerres. Per què no prioritzen un programa de govern comú en lloc de barallar-se per qui ha d’ocupar la cadira de l’alcaldia?

La iniciativa correspon a l’actual equip de govern format pel PSC i ECP, liderat per l’alcaldessa Llauradó. Són ells els que han de buscar la manera de sumar per evitar continuar en aquest embolic. Potser no es refien els uns dels altres? O és que es vol mesclar l’oli i l’aigua?

Diuen que segones parts mai són bones. Doncs bé, ens trobem en una situació semblant a la de fa uns deu mesos. Però amb la diferència que ara ja res no serà igual. Hi ha qui no vol perdre allò que podria ser la seva última oportunitat.

Solucionar els greus problemes de Badalona no sembla que sigui realment la prioritat d’alguns.

L’esquerra continua barallant-se mentre la dreta continua atiant el foc i esperant la seva oportunitat per aconseguir allò que l’esquerra no ha sabut assolir.