Un bon amic m’explica que Badalona ja fa temps que ha perdut el carro per aconseguir acabar amb les mancances que s’arrosseguen des de fa massa anys. La manca de lideratge polític i les picabaralles i misèries internes dels partits locals ens han situat a la marginalitat i no hem aconseguit d’altres administracions les inversions necessàries per solucionar vells problemes.

El meu amic, que ja té una certa edat i sempre ha estat preocupat per transformar i millorar Badalona, em diu que recorda els projectes que s’han anunciat i mai s’han fet realitat. Hi ha un document que té per títol ‘Construïm desitjos’, on es parla de les grans transformacions que es farien a Badalona a la segona dècada del segle XXI per convertir-la en una ciutat moderna, acollidora i amb un bon nivell de vida per als habitants. Ja hem entrat a la tercera dècada i res del que s’anunciava com a imminent i necessari s’ha fet, i ningú coneix com està. O millor, com molts altres projectes, continua en el bagul dels records.

Comparteixo la seva inquietud i considero que no tenim gaire temps per evitar seguir instal·lats en la marginalitat i que es faci irreversible. Una ciutat amb altes xifres d’atur i pobresa i una població dividida per barreres arquitectòniques i socials.

Hi ha qui diu que les crisis són una oportunitat per transformar-se i millorar. Altres estan preocupats perquè no volen que ningú es quedi enrere, com va passar el 2008. Però, què s’hauria de fer per començar a treballar i no continuar amb els discursos i projectes que mai es fan realitat? La lluita ideològica, el discurs, és important, però ha d’anar acompanyada de propostes. Dit d’una altra manera: fets i no només paraules.

A Badalona tenim una experiència que ens demostra que les paraules, si no van acompanyades de fets, només serveixen per alimentar la desconfiança en les institucions i en la política. Ha arribat el temps dels fets, ja que a la crisi sanitària del coronavirus la segueixen altres crisis que afectaran centenars de milers de persones, sobretot, però no només, els més febles i vulnerables. Per això, serà necessari que les administracions locals, autonòmiques i estatals prioritzin polítiques socials. Només així es podran evitar els conflictes socials que la ultradreta atiarà, com està passant als barris rics d’algunes ciutats.

Per això hem de celebrar que hi hagi una majoria al nostre consistori que aposti per recuperar i millorar la qualitat dels serveis públics de Badalona, com també pel manteniment dels carrers i els espais verds, la neteja i la seguretat, per fer de Badalona una ciutat cohesionada socialment i un lloc agradable per viure.

Ara bé, també és urgent posar fi al barraquisme escolar i demanar a la Generalitat que construeixi els equipaments pendents des de fa molts anys a Badalona. És infame permetre que hi hagi nens i nenes escolaritzats en mòduls provisionals durant tants i tants anys. També s’ha de solucionar el problema dels menjadors escolars i garantir a tothom un menjar sa i equilibrat, i incrementar les ajudes per a llibres i material escolar.

Cal rehabilitar els polígons industrials adaptant-los a l’economia del coneixement, optimitzant l’ús de l’espai i creant projectes que generin ocupació de qualitat, millorar les comunicacions internes i comarcals i continuar treballant per la permeabilitat o el soterrament de l’autopista i el trasllat de la via fèrria. S’han d’eliminar els laterals de l’autopista, el passeig Marítim i altres infraestructures. Hem d’aprofitar la nostra situació privilegiada per convertir Badalona en una ciutat referent a l’àrea metropolitana.

Cal sumar sinergies i aprofitar el talent i el patrimoni municipals. Tenim edificis emblemàtics avui irrecuperables per manca de manteniment. Hem d’apostar per un nou model de desenvolupament sostenible lligat al coneixement i la investigació. Cal aprofitar la riquesa que suposa tenir un campus d’investigació com Can Ruti i fer del futur desenvolupament de la zona de les Tres Xemeneies un nexe amb Barcelona.