Fa uns dies vaig assistir a la presentació del llibre “Empantanados”. Un acte organitzat per Federalistes d’Esquerra a l’espai Betúlia de Badalona. En finalitzar l’acte, en el torn de precs i preguntes, una assistent que es va presentar com a professora d’universitat, va preguntar al senyor Joan Coscubiela què estaven fent els/les federalistes per atreure els/les joves envers la ideologia federalista. Suposo que com era una mica tard, la resposta per part del ponent va ser curta i concisa: “No tinc cap fórmula per aquest tema”. De camí cap a casa, vaig pensar que el ponent, encara que fossin cinc cèntims, podia haver fet alguna apreciació de l’aposta, per exemple, que estan portant a terme els/les joves per fer avançar el federalisme a la Unió Europea.
El cas va ser que la paraula “jove” se’m va quedar penjada a l’hemisferi dret, i vaig sentir curiositat per saber per què una part considerable dels joves catalans apostaven per l’independentisme. Doncs bé, sembla que són diverses les causes que fan que els/les joves se sentin defensors de la causa independentista: l’educació, la família, l’atur, la corrupció, el passat franquista i el desgast dels partits consolidats són algunes de les causes que fan que els/les joves se sentin atrets per l’ideari independentista i el vegin com la ideologia que els permetrà conquerir una nova nació. Però a més d’aquestes raons, també ens trobem que hi ha una edat propicia perquè l’independentisme es coli per la pell suau dels joves: l’adolescència.
En el temps de l’adolescència els/les joves són més vulnerables als esdeveniments que succeeixen a la seva vida. Segons alguns estudis, es considera que els canvis que es produeixen en aquesta etapa lligats a nous coneixements i a la reflexió que es produeix sobre la identitat fan que els/les joves se sentin partidaris envers les ideologies de caire nacionalista. En una societat que ofereix més incerteses que oportunitats la utopia nacionalista troba en aquest col·lectiu emocional un camp de cultiu on conrear la possibilitat de construcció de la nació ideal. I així, els/les joves carregats d’il·lusions per un nou país fan de l’independentisme la seva senyera.
Deia la filòsofa Hannah Arendt que quan la política es desvincula de la veritat es corromp la democràcia. És per això que continua sent necessari que torni el seny a les institucions catalanes i es faci una reflexió ajustada de la realitat. Calen polítics que no vulguin confondre, que no facin una interpretació interessada. Cal que la veu federalista arribi als joves com la ideologia que ens permetrà construir de nou el contracte social per Catalunya.
