De vegades resulta reiteratiu anunciar allò que s’està fent des de fa alguns anys. És difícil pensar que hi hagi persones treballadores en actiu, jubilades o pensionistes que no sàpiguen que, des de fa anys, som molts els que ens concentrem a les places dels ajuntaments de centenars de ciutats i pobles de tot l’Estat.

El motiu, també de sobra conegut, no és un altre que defensar el nostre dret a percebre unes pensions dignes i suficients per poder viure amb dignitat, ja que són salaris diferits.

També són conegudes les reformes laborals i de pensions aprovades per diferents governs que retallaven les quanties de les pensions i condemnaven a la pobresa milers de pensionistes, en especial les dones.

És cert que, gràcies a les nostres protestes, algunes d’aquestes mesures s’han congelat i no s’han aplicat tal com estava previst. Així, entre d’altres, hem aconseguit que les nostres pensions surtin de l’hivernacle i es revaloritzin segon l’increment de l’IPC, i també que s’hagin incrementat l’SMI i algunes pensions. Tanmateix, encara hi ha un greuge comparatiu entre dones i homes pensionistes, a més d’altres demandes per a nosaltres irrenunciables per mantenir l’estat del benestar, qüestionat per les forces regressives i els depredadors financers que no renuncien a exigir retallades en les pensions perquè, segons ells, l’actual model és insostenible. Sense oblidar que tot encara només són mesures temporals, ja que les lleis no s’han derogat i, per tant, continuen vigents.

Amb aquesta idea, el pròxim 29 de maig, de nou centenars de milers de pensionistes i jubilats de tot l’Estat sortirem a manifestar-nos per recordar al govern central que les pensions no només són un dret, sinó que són el pilar fonamental de l’estat del benestar, ja que gràcies a les pensions sobreviuen moltes famílies.

Malgrat les declaracions del ministre José Luis Escrivá, que oculten i tergiversen la realitat dels comptes de la Seguretat Social, cada dia són més les organitzacions socials, les polítiques, els ajuntaments i altres institucions les que se sumen a la nostra demanda d’auditar els comptes de la Seguretat Social, ja que els treballadors i les treballadores volem saber on han anat a parar les nostres cotitzacions.

Cal recordar que el mateix Tribunal de Comptes ha xifrat en més de 100.000 milions d’euros els diners que l’Estat va treure de la guardiola de la Seguretat Social per cobrir despeses que res tenien a veure amb les cotitzacions socials.

També s’ha demostrat que les aportacions de l’Estat a la Seguretat Social mai s’han de considerar com a préstecs, ja que la Llei General de la Seguretat Social (art. 109) obliga l’Estat a fer, sempre que calgui, les aportacions necessàries per al sosteniment del sistema públic de pensions i, per tant, no són un préstec que s’hagi de retornar. Això només serveix per justificar artificialment l’endeutament dels comptes de la Seguretat Social i qüestionar la seva sostenibilitat.

Per això, els més de nou milions de pensionistes, els treballadors i les treballadores, els joves i els estudiants continuarem reivindicant pensions dignes per a tothom en els carrers i les places de ciutats i pobles de l’Estat, fins a aconseguir ser escoltats i blindar les pensions perquè mai més ningú qüestioni la seva sostenibilitat i viabilitat.

A Catalunya, una trentena de marees de les localitats properes a Barcelona ens concentrarem el 29 de maig, a les 10.30 hores, a la plaça d’Urquinaona per, des d’allí, dirigir-nos a la Delegació del Govern a Catalunya i denunciar, una vegada més, les mesures regressives aprovades pel Congrés dels Diputats a finals de 2020. També es realitzaran concentracions en moltes altres localitats de Catalunya.

A Badalona, la Marea de Pensionistes tenim previst sortir a dos quarts de deu del matí de la plaça Pompeu Fabra.

La crisi sanitària, econòmica i social provocada per la pandèmia de la Covid-19 està servint d’excusa als poders financers i a la dreta cavernícola per voler imposar unes reformes estructurals al major i més important instrument de cohesió social, com ho són les pensions públiques, que tenim al nostre país. Tot el contrari del que defensem les persones pensionistes i jubilades, en particular, i les classes treballadores en general.

El 29 de maig, una altra vegada, cridarem pels carrers de centenars de pobles i ciutats de tot l’Estat que volem que es deroguin les reformes laborals i de les pensions aprovades els anys 2010 i 2013. També que volem que s’acabi la bretxa de gènere, que volem que les pensions s’incrementin segons l’IPC, que no volem ni acceptem els plans privats de pensions d’empresa i que continuarem defensant els nostres drets socials i els serveis públics, ja que són l’única garantia que tenim les classes treballadores per poder viure amb dignitat.