Cada dia ens estem comparant amb Europa. Tot i així, entre totes aquestes comparacions, n’hi ha una que ben és cert que trobo a faltar. Es tracta de l’educació, de l’educació pròpia que uns pares ensenyen als seus fills, és a dir, entre altres, les normes bàsiques de convivència.
Sí que és cert que som una societat competitiva, però també és cert que sabem que hem de conviure. No estic demanant que si-guem amics de tothom, ni molt menys, sinó que demano que no siguem enemics de la societat i que, per tant, ens respectem entre no-saltres.
Molta gent ha posat i posarà el crit al cel, dirà que no estem malament, que nosaltres som una societat ben educada. Ara bé, si per societat educada entenem que els joves tenim dret a ocupar seients reservats als transports públics i no deixar seure els qui ho necessiten, que els fills poden cridar als pares… o reaccions a l’estil “ja s’ho trobarà el que vingui al meu darrere” o “jo tinc dret a trepitjar qui sigui per aconseguir el meu bé”…
Si realment es així com funcionem, enhorabona, som una societat molt ben educada.
Maria Monell
Centre
