És una veritat meridiana. Els problemes greus mai no venen sols i mai n’hi ha dos sense tres, i per això hom espera que l’escassetat de semiconductors sigui “l’última” turbulència que afecti, entre d’altres, el sector automobilístic. Segons s’ha comentat a Reuters i s’ha publicat a Automotive News Europe, el Grup Volkswagen espera que l’escassetat de semiconductors s’allargui una mica més, almenys fins al 2024.

Com és sabut, la crisi dels semiconductors es va generar no perquè n’hi hagués pocs, sinó perquè els fabricants d’automòbils en van cessar les compres durant la part dura de la pandèmia i el seu buit va ser ocupat per altres fabricants d’electrònica de consum que van agafar el seu lloc i que ara han desplaçat molts fabricants de cotxes de la llista de clients.

Un semiconductor o microxip és un material que, en funció de diversos factors, permet el pas de corrent elèctric o no, sent especialment usat en la fabricació de components electrònics que trobem a la totalitat de dispositius tecnològics. Resulta que un badaloní, Juan Luis Heredero Martí, en va ser pioner.

Segons un article de Joan Abril a Revista de Badalona, Heredero era farmacèutic de professió i un radioaficionat amb moltes ganes, i es trobava que, als anys 40 del segle passat, el mercat espanyol, amb les fronteres tancades a causa de l’autarquia a què el sotmetia el règim, no disposava de matèries primeres per desenvolupar les tasques de radioaficionat. Això el va motivar a inventar les seves pròpies resistències. El resultat és que Heredero es va trobar amb la realització d’unes resistències adequades i aplicables al món dels aparells elèctrics i electrònics, dins d’un mercat i d’un país totalment verge en la matèria. Les comandes van començar a ploure de tots cantons i es va constituir l’empresa Piher, fusió dels començaments dels cognoms Pipó i Heredero, el 1949. El 1950 comptava ja amb 32 treballadors.

Piher va tenir un creixement fulgurant, d’acord amb els ritmes del temps. Els seus principals clients del país eren les empreses catalanes constructores d’aparells de ràdio i televisió (Vanguard, Telefunken, Crolls…), en una època en què hi havia molta demanda i els mitjans de comunicació prenien gran volada. Era l’anomenada, posteriorment, societat del consum.

Avui Piher, l’empresa creada pel badaloní Juan Luis Heredero, seria imprescindible a Europa

Carles Tosses explicava fa anys a Racó.cat que Piher va tenir diferents fases de creixement. En principi, hi havia dues grans cases: la casa mare, a Badalona, situada a la riera de Canyadó, que va ser dissenyada pels arquitectes Josep Maria Martorell i Oriol Bohigas, i la de Tudela, enclavada en un emplaçament navarrès, en part originada per l’ascendència navarroaragonesa d’Heredero. Després van venir les fàbriques de Granollers i Madrid i un munt de delegacions per tot el món. El resultat de l’expansió (segons la revista Piher 25 años) fou que el 1975 Piher arribava als 3.000 empleats, amb una superfície total de 72.000 metres quadrats, un volum de vendes de 3.000 milions de pessetes i un volum d’exportacions de 20 milions de dòlars.

Alguns productes nascuts als laboratoris de l’empresa a Badalona van ser capdavanters arreu del món: resistències de pel·lícules de carbó, relés, potenciòmetres, condensadors ceràmics tubulars i de plata, semiconductors de silici, etc. Tal com es llegeix al llibre dels 25 anys de l’empresa, i és important apuntar-ho, Piher tenia un gran accés a Silicon Valley, la meca d’or de la tecnologia punta mundial. Piher es fabricava les seves pròpies màquines per desenvolupar el producte, per tant, sabia el que volia. I ni a Alemanya, ni a França, ni a la Gran Bretanya ni a Itàlia no hi havia cap Piher, ni tan sols als Estats Units.

Entrats els anys 70, el vent va bufar en contra, tot i que el problema de Piher no va venir per una expansió excessiva sinó per unes inversions insuficientment calculades o, si ho estaven, que finalment van fracassar, com explica Tosses a Racó.cat. Van ser un seguit d’inversions que van descapitalitzar el grup. D’aquí es va passar a l’emprèstit bancari que, a final dels 70, es movia en una inflació exorbitant del 20-22%, i amb molts problemes laborals. Aleshores la cosa es va complicar molt, tot i que l’empresa badalonina encara feia un producte d’alta qualificació i amb un accés directe a les millors tecnologies del moment. Els seus components eren sol·licitats per les millors marques.

Els principals components de l’electrònica de consum (leds, transistors, microprocessadors, xips…) es fabriquen usant materials semiconductors. Són imprescindibles. D’aquí que la crisi dels semiconductors, que es resumeix de manera planera en una escassetat de xips, ha provocat un terratrèmol en nombrosos sectors de l’economia. Avui, Piher seria imprescindible a Europa. La reina que mai hauria d’haver plegat.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram