Pedro Jesús Fernández

Aquest any les persones pensionistes serem més pobres. Tanmateix, no entrarem a denunciar l’increment de la pobresa, en general, ni tampoc el sagnant i vergonyós creixement de les desigualtats generat per la pujada escandalosa dels preus de productes de primera necessitat. Una pujada sense cap justificació raonable que no sigui l’interès de l’oligarquia financera i els poders especuladors i rendistes que tot ho controlen.

Les dades de 2021 ens mostren que el 20% més ric de la població espanyola té una renda neta 5,8 vegades superior a la del 20% més pobre. El 2020, un total de 12.495.000 persones (el 26,4% de la població espanyola) estaven en el llindar de la pobresa o en risc d’exclusió social i, d’aquestes, més de 9 milions estaven en risc de pobresa.

Cada dia més gent arriba a final de mes amb moltes dificultats per afrontar les despeses de productes essencials. El nombre de persones en aquesta situació va augmentar del 7,8% fins al 10% el 2020. Actualment, són més de 4,5 milions de persones.

D’altra banda, aquest any ha augmentat notablement la taxa de pobresa entre la gent gran: s’ha incrementat fins al 18,8%. Com que la majoria de persones grans són pensionistes, aquest any s’incrementarà el nombre de pobres.

El 42,8% de les pensions de jubilació i el 37% de les de viduïtat tenen un import inferior al llindar de la pobresa severa (458 euros mensuals en 14 pagues). A nivell estatal, això representa el 16,1% dels 9,8 milions de pensionistes.

Ser pobre significa no disposar dels recursos materials, culturals i socials necessaris per satisfer les necessitats més bàsiques i, per tant, quedar exclòs de les condicions de vida mínimament acceptables per a qualsevol ésser humà.

El 2 de desembre, el Congrés dels Diputats va aprovar la reforma de les pensions impulsada pel ministre José Luis Escrivá. Aquesta reforma, entre altres mesures, deroga el límit del 0,25% per la revalorització de les pensions imposat per Mariano Rajoy, cosa que suposava perdre poder adquisitiu, any rere any, per a les persones pensionistes.

Les Marees de Pensionistes sempre hem reivindicat que les pensions s’haurien de revaloritzar en funció de l’IPC real. Aquest any, segons l’INE, la inflació ha sigut del 5,6%. En conseqüència, les nostres pensions s’haurien d’incrementar aquest mateix percentatge.

Però, ves per on, el percentatge que se’ns aplicarà serà el 2,5%. És a dir, l’IPC mitjà anual dels 12 mesos previs, i no l’IPC acumulat. Això suposarà uns 26 euros al mes de mitjana. Més o menys el que s’ha incrementat, com hem pogut comprovar, el cistell de la compra, la llum i altres serveis. Quina vergonya!

En definitiva, les persones pensionistes haurem perdut un 3,1%. És a dir, serem més pobres. I, el més important, l’increment serà la meitat de l’IPC real.

Per a una persona pensionista que cobra uns 700 euros al mes, la pèrdua anual serà d’uns 300 euros, mentre que per a una altra que cobri uns 1.700 euros mensuals, la pèrdua anual serà de 714 euros.

Allò que s’anomena popularment paguilla, i que cobrem al gener, no és més que la diferència entre l’increment del 0,9% que hem estat cobrant durant el 2021 i l’IPC aplicat ara, el 2,5%. Així, a mitjans de gener, les persones pensionistes hem cobrat entre 200 i 240 euros per compensar la diferència. Ara bé, hem perdut de mitjana uns 500 euros anuals que ja no recuperarem.

També les pensions mínimes continuaran sent de misèria, ja que estan per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i aquest, lluny del que estableix la Carta Social Europea. És evident que cada vegada és més gran la bretxa entre les pensions i els salaris i l’increment del cost de la vida.

Això sí, l’Estat continuarà pagant durant els pròxims cinc anys la fredorosa quantitat de 27.721 milions d’euros del rescat bancari que, segons va dir Luis de Guindos (PP) quan el va anunciar, no costaria res als contribuents.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram