Ben és cert que estem travessant un moment de risc de caos social. En termes generals el país contempla bocabadat les accions que joves d’arreu de Catalunya i València, duen a terme per protestar contra les ja arxiconegudes retallades en educació.
La manera d’expressar-se, però, deixa molt que desitjar. On queda la responsabilitat per mantenir en perfectes condicions allò que és de tots? Qui ha ensenyat a alguns d’aquests joves a actuar d’aquesta manera? Ningú els ha mostrat que el do de la paraula és, remarcablement, més poderós que qualsevol tipus de destrossa, incendi o atac? Conscients, però, que es tracta d’una petitíssima minoria que justament, contrasta amb la immensa massa de joves que fan prevaldre els seus drets a la protesta sense generar crispació.
Així són també les actuacions polítiques municipals. Hi ha qui aposta per tirar-ho tot per la finestra i altres per buscar (o imposar) un mínim de consens i avançar. Sempre apareix el seny d’aquell que té la capacitat de centrar-se sense caure en els extrems i, per tant, de mantenir la coherència.
Accions de consens necessàries que fan que el malestar, malgrat no minvi, tampoc vagi en augment. Accions que seran assenyalades amb el dit per haver-se posat al costat dels qui són “l’enemic”, sense tenir en compte que sovint el diàleg amb aquests, és necessari per evitar mals majors.
L’aprovació dels pressupostos del PP amb les correccions de CiU, són un exemple de responsabilitat de govern.
