Més enllà dels primers ensurts en el procés d’escrutini del diumenge passat, quan l’atzar del descompte va situar el partit xenòfob de Josep Anglada, Plataforma per Catalunya, amb tres escons al Parlament de Catalunya, la preocupació per una participació baixa era present entre la majoria de grups polítics. De fet, en conèixer les dades finals de participació, moltes formacions es van a afanyar a agraïr la resposta dels catalans davant les urnes en la seva primera valoració dels resultats electorals. La participació ha millorat, és cert. Però l’abstenció continua sent molt alta malgrat haver disminuït respecte els comicis d’ara fa quatre anys. No s’ha d’oblidar que un 40% dels electors no van exercir el seu dret al vot. La política interessa i el share que han tingut les entrevistes, els debats i els programes de televisió on s’analitzaven els resultats electorals així ho demostren. Però a aquest interès per la política, cal sumar-li la desafecció política. Només d’aquesta manera es pot entendre que prop d’un 3% de les persones que van decidir anar a votar ho van fer en blanc. Alguns els hi rebaten que fent aquest gest, se sumen a les majories. Altres consideren que és la millor manera d’expressar el seu desencant amb els partits polítics o els líders de les respectives formacions. Sigui quina sigui la lectura, alguna cosa falla quan el vot en blanc suma el 3%.
