Els ciutadans i ciutadanes d’aquest el nostre país, per molt que sovint ens pesi, hem demostrat que estem d’acord a patir certes retallades a canvi de remuntar aquesta economia tant malmesa que tenim. Els retalls, variats i que no sempre ens agraden, han anat arribant i els hem anat encaixant. Però noi… de vegades, certes actituds ens fan emprenyar, l’eli­tisme i el veure com l’estat del benestar va caient per terra, ens ha superat a la majoria. Ara resulta, que uns que són privilegiats de debò, els Eurodiputats/des, privilegiats econòmics i en “prebendes”, cobren per gaire bé tot, no poden viatjar en classe turista, ves a saber quin cony de malaltia podrien patit si fossin al costat d’un estudiant o un manobre. Tenen la barra de dir que s’hi va més còmode…. Ara, que s’ha liat una de grossa, diuen que canvien el vot, però em podeu dir com pot ser que diputats d’esquerres votin en contra d’una mesura lògica i que hauria de sortir d’ells mateixos veient com de malament va tot i destinar aquests diners (que són molts) a mesures socials? Com ha de creure en la política, i els seus representant, un ciutadà que li hagin tret l’ajuda quan s’ha acabat l’atur i no sap com donarà de menjar la seva família demà veient això? Cal, i molt, que els partits d’esquerra facin neteja, profunda, amable, que girin el mitjó i espolsin tota la porqueria acumulada, i a més, cal amb urgència.

Joana Torres