Diuen que oradors banals, molta palla i poc gra. Resulta paradoxal aquest país on uns dirigents ens volen fer combregar amb rodes de molí. Les retallades en educació, sanitat i recerca en són un clar exemple.
Mentre el govern injecta milions en bancs, construeix milers de quilòmetres de trens d’alta velocitat insostenible i continua comprant armament sofisticat per al nostres militars, tot l’anterior per a unes minories, les nostres escoles, servei de majories, es veuen cada cop amb més alumnes per classe, menys professors al centre i més hores laborals per a aquests. La pregunta és, ¿ens hem tornat boixos?
Les prioritats educatives, de recerca i sanitàries han quedat a la cua del nostre govern mentre aquest ens obliga a pagar rescats de bancs, TAV i armes d’una minoria nacional sense procurar per a qui els va votar en realitat, la majoria. Mentre, els sindicats, que són els qui haurien de mobilitzar el poble davant tal funesta estafa, mai no es posen d’acord i sols parlen d’una propera vaga que cada cop menys gent secundarà per por de perdre el poc nivell adquisitiu que ens queda.
En fi, desitjo que Abraham Lincoln tingués raó quan va dir que una part del poble pot ser enganyada tot el temps i tot el poble pot ser enganyat una part del temps, però el que no és possible és enganyar a tot el poble tot el temps.
David Rabadà
Centre
