Tenir una delegació olímpica sense estat és gairebé impossible, i una vegada independent, tampoc és automàtic. De fet, els Jocs de Barcelona 1992 es recordaran per la victòria en el medaller de l’Equip Unificat, format per 12 dels 15 països sorgits del col·lapse de la URSS vuit mesos abans. Fins i tot Kosovo, nació reconeguda per la majoria dels estats del món, un 56%, no gaudeix de l’acceptació del COI.
Aventurar una futura cita olímpica amb presència de la senyera a l’estadi olímpic de Rio de Janeiro és tan difícil com l’any passat. Els plans de Mas i Junqueras haurien de sortir fil per randa. Amb el temps que queda, però, res no és impossible. I és que a molts catalans ens encantaria poder desfermar el nostre nacionalisme només un parell de setmanes cada dos anys amb motiu d’una cita olímpica com ho faria qualsevol altre país normal de la resta del planeta.
per Fiona Camps
