Si bé és cert que durant l’estiu intentem desconnectar d’allò que ens preocupa i ocupa durant la resta de l’any, no és menys cert que, en el meu cas, m’ha resultat difícil aconseguir-ho, ja que les notícies que ens arribaven la majoria dels dies eren preocupants i alarmants. Per això m’ha costat triar les quatre ratlles d’aquest primer article de setembre.
Sense cap dubte, són molts els problemes, alguns greus i persistents, que afronta la humanitat avui dia. Les guerres, amb les seves devastadores conseqüències (com el genocidi que pateix el poble palestí), continuen sent una realitat dolorosa a moltes parts del món. El canvi climàtic, amb els seus efectes de gran abast, com hem pogut comprovar durant aquest estiu, amenaça no només els ecosistemes naturals, sinó també les societats humanes, l’economia i la salut global. La pobresa, un flagell que afecta milions de persones, es veu agreujada per la manca d’accés als serveis més bàsics, com l’habitatge digne i una atenció sanitària adequada.
Aquests problemes són recurrents i persistents, estan interconnectats i requereixen solucions que, pel que sembla, no interessen als poders econòmics; els que realment governen el món.
Un altre tema recurrent és l’inici d’un nou curs escolar que sovint porta amb si una barreja d’esperança i preocupació, ja que els problemes persistents, com la superpoblació de les aules o la falta de recursos, continuen sent un repte per als educadors i estudiants.
Paral·lelament, la discussió sobre la reducció de la jornada laboral i l’increment dels salaris reflecteix una creixent consciència sobre la importància de l’equilibri entre la vida laboral i personal. A més, l’intent de privatitzar les pensions públiques obre un debat sobre la sostenibilitat dels sistemes de benestar i la protecció dels drets dels treballadors i les treballadores. Per això cal l’auditoria dels comptes de la Seguretat Social.
El nou Govern de la Generalitat, format per un conglomerat de persones amb interessos diversos, està davant d’un desafiament significatiu. La gestió d’aquesta diversitat d’opinions i la cerca de consens seran claus per al seu èxit o fracàs.
El finançament de Catalunya i les relacions amb el govern espanyol són qüestions que continuen generant debat i tensió nacional. La cerca d’un equilibri entre l’autonomia territorial i la cohesió nacional és un desafiament que caldrà abordar i solucionar.
Ara bé, sense cap dubte, la immigració ha sigut un altre tema central i crític, ja que sovint s’ha presentat de manera polaritzada als mitjans de comunicació i a la política, amb discursos barroers i de confrontació social que, en alguns casos, podrien ser considerats com a delictius.
Ignorar o voler ocultar que les persones que busquen una vida millor o fugen de conflictes i persecucions es troben massa sovint amb fronteres tancades i polítiques restrictives no només és una bestiesa, sinó que és d’una gravetat extrema.
I sobretot ho és quan el Mediterrani, en particular, ha esdevingut un punt focal d’aquesta crisi humanitària, on milers de persones, moltes menors d’edat, continuen perdent la vida intentant creuar-lo.
És cert que la immigració és un fenomen multifacètic que pot ser vist des de diferents perspectives, però és essencial preguntar-se per què les persones decideixen abandonar els seus països d’origen, ja que, la major part de les vegades, aquestes decisions són el resultat de conflictes, manca d’oportunitats econòmiques o la recerca d’una vida millor. El fet que algunes persones arribin a arriscar les seves vides en embarcacions precàries travessant terres i mars perillosos és un testimoni de la seva desesperació i determinació.
Per això és important reconèixer que la immigració pot aportar beneficis significatius als països d’acollida, com la diversitat cultural i l’enriquiment de la força laboral, si bé també presenta desafiaments, com la integració social i la pressió sobre els serveis públics.
Ara bé, el que no es pot fer és criminalitzar i culpar de totes les coses dolentes les persones migrades, sinó treballar i prioritzar una política d’immigració equilibrada i humana com a element fonamental per assegurar que els beneficis superin els reptes.
En resum, si bé és cert que són molts els temes dels quals podríem escriure, la immigració és un tema prioritari que necessita una reflexió profunda i una acció respectuosa, ja que la manera amb la qual una societat aborda aquesta qüestió reflecteix els seus valors i la seva visió de futur.
És crucial que les discussions i les polítiques al voltant d’aquests temes siguin conduïdes amb empatia, respecte i compromís amb els drets humans i la justícia social.
No voldria acabar aquest escrit sense recordar que aquest estiu ens han deixat dos bons badalonins: el reconegut metge i activista Josep Soler i Amigó i en Gerard Sala, artista i poeta de la terra i del cel.
La seva memòria perdurarà als cors dels que els vam conèixer i estimar. Que el seu llegat i les històries compartides continuïn inspirant la comunitat, i que trobin pau allà on siguin ara. La seva absència serà sentida, però també serà un recordatori dels moments feliços i de l’impacte positiu que van tenir en la vida dels altres.
