Ara que s’han complert els 100 dies del govern del PSC amb els comuns (ICV-EUiA-Podem) sembla que ja seria hora que l’equip municipal es posi a treballar seriosament per la ciutat, afrontant els problemes de debò, els reptes i deixant de funcionar com si això fos un ajuntament de fireta. S’ha acabat l’esbarjo, s’ha acabat funcionar en clau electoral, s’ha acabat mirar-se el melic i posar excuses, s’ha acabat estar sempre a la defensiva. Toca liderar i resoldre, toca transmetre confiança i esperança a la ciutadania, toca assumir que per governar aquesta ciutat en clara minoria cal no menystenir contínuament la resta de regidores i regidors del Ple Municipal i cal governar per a tothom i amb tothom. Ja se sap -ho he dit sempre- que no existeixen solucions màgiques als problemes, que tot costa, però la desastrosa gestió de l’actual equip municipal bat tots els rècords.
En aquests 100 dies hi ha dues coses que es poden confirmar: primera, que l’actual equip de govern no s’ha guanyat la confiança de la ciutadania ni del Ple, sinó tot el contrari, i segona, que l’equip de govern funciona com si s’hagués enfilat a la màquina del temps i hagués aterrat a l’Ajuntament de fa 10 o 12 anys, talment com si la societat, la ciutat, els problemes de les persones, la cultura política i la situació del propi Ajuntament no haguessin canviat. Actuen amb paràmetres arcaics i no s’han situat davant la realitat actual.
Apliquen els mateixos esquemes, llenguatges i tics clientelars de quan havien governat amb majories absolutes i analitzen la realitat de la ciutat com si ens trobéssim a la Badalona d’abans dels estralls de la crisi. Per això ni connecten amb la ciutadania ni resolen res, perquè tenen una mirada anacrònica i ineficaç. I sovint prepotent. I finalment, perquè obvien tota l’acció de govern feta en els darrers anys, especialment en els tres darrers anys de remuntada després de patir les retallades del PP.
Un dels exemples més clars és el Pla d’Acció Municipal i el Pla d’Inversions, que amb la moció de censura van quedar estroncats i sembla que el nou govern vulgui girar full sense complir-los, quan més de 14 milions d’euros van ser decidits per la ciutadania en un procés participatiu que donava la veu vinculant als veïns i veïnes. Molts d’aquells projectes aprovats al Ple, dotats i amb projecte viable, no han vist encara la llum, i hi ha el dubte que vulguin desenvolupar-los.
Arribats a aquest punt de l’anàlisi, les persones que el llegiu ens preguntareu o recriminareu, tal com heu fet moltes després del desgraciat tuit de l’alcalde que ens ha tornat a projectar com a ciutat racista, que si governen és perquè els vam votar, i que en tenim responsabilitat. No l’eludeixo. Però reafirmo que l’alternativa era molt pitjor, perquè el PSC es va negar a negociar res per fer possible un govern alternatiu al PP que hauria pogut ser liderat per la Badalona Valenta, primera força d’esquerres més votada. I en negar-se a negociar no passa com a l’estat, que es torna a votar. L’enrocament del PSOE allà comporta noves eleccions, però a les municipals l’enrocament del PSC portava a donar l’alcaldia a la llista més votada: el PP. I tinguem memòria. Els quatre anys de govern del PP van ser dels pitjors que ha viscut la ciutat, van fer uns estralls econòmics i socials que encara ara ens condicionen. Per no parlar de la corrupció i polítiques contra els drets socials i democràtics que ha mostrat el partit mentre ha governat arreu.
La indignació pel desgovern és comprensible que ens porti a fer aquest raonament. Un raonament d’altra banda molt perillós per a la ciutat i el seu futur, tinguem-ho en compte.
Pedro Sánchez no ha sabut crear aliances amb els que van votar-li la seva moció de censura per fer fora els corruptes del PP. I el PSC de Badalona porta la ciutat al bloqueig no només obviant la seva esquerra sinó intentant imitar la seva dreta. Els partits republicans que estem a l’oposició tenim clar el nostre paper de condicionants per poder millorar aquesta situació. Tenim en joc el present i el futur de la ciutat i toca prendre decisions estratègiques. Decisions que no es poden deixar només en mans dels partits. Cal la participació dels homes i dones que vivim a la ciutat, grans, joves, infants, nascuts aquí o arribats d’arreu, de condicions diverses, veïns i veïnes, l’autèntica ànima de la ciutat i l’objectiu de les polítiques.
Cal seguir fent efectiu allò de governar pel poble, des del poble i amb el poble, i per tant cal que la ciutadania s’activi més que mai en la gestió dels temes quotidians de la ciutat. Des de la crisi habitacional a la gestió de la diversitat, del nou contracte de neteja urbana a l’emergència climàtica, per citar-ne alguns, tenim reptes importantíssims que el govern actual no està liderant.
I tot plegat sense oblidar que la sentència que està a punt d’arribar de ben segur obrirà una nova crisi democràtica amb noves escletxes d’oportunitat democràtica, on Badalona no es pot mantenir al marge.
