Els badalonins ja no tenen futbol a segona divisió. El CF Badalona no resistirà més atropellaments i encara portarà menys gent a l’estadi municipal on l’aixopluguen després que li plomessin el patrimoni. Llarga història de busos, motors, préstecs, retorns i judicis entre mal pagadors i filibusters.
En general, poca sort tenen els clubs esportius a casa nostra. La Penya, el banderí d’honor, és en el camí de l’estabilització després d’anys d’afrontar problemes. I toquem fusta. Però en el seu fatigós camí ha deixat anar en caiguda lliure el CT Mas Ram, al qual ningú li ha allargat la mà. Ni tan sols l’Ajuntament ha estat equànime en aquest llarguíssim cas i s’ha limitat a omplir una llibreta de bones paraules.
Anant cap a mar, el CB Sant Josep camina sobre espines i omple cistelles de carbó roent. Com el seu germà, el Centre Parroquial, que lluita contra la intransigència del bisbat de Barcelona, que, malgrat les súpliques i els anys de fer costat a la parròquia, no sembla disposat a atorgar-li el perdó, allò tan cristià que sublima la comunitat. El bàsquet és molt a prop de desaparèixer i omple planes d’una altra llibreta municipal. Tot ve perquè la pilota, quan bota sobre el parquet de la pista de joc, fa soroll. Després s’hi sumen més elements que no són irreversibles.
Hi ha més casos. Si anem mirant enrere, una colla. Ara, només per posar un exemple més, està en remull el Club Natació Badalona, que tem perdre equips pel caos de la piscina municipal coberta que viu una dolorosa història de seixanta anys d’incompetències i, en general, de mal servei.
Potser que mirem de fit a fit l’Ajuntament. A les corporacions municipals que no han reeixit en aquest tema. La culpa és dura i madura, cau per tot arreu, però a la casa de la vila no n’han sabut prou i s’han passat el suport esportiu pel folre.
Cal una proposta d’equilibri econòmic per a les entitats que gestionen instal·lacions esportives
Un dels molts eixos d’actuació que ha de tenir l’ajuntament badaloní és donar suport a les entitats esportives que mantenen instal·lacions com a concessions, donar suport als clubs que realitzen competicions i pràctiques esportives, mantenir l’oferta i la programació a la ciutat dins de les possibilitats sanitàries, així com assegurar les millores de les instal·lacions esportives i contribuir a la reactivació econòmica dels clubs en problemes amb un increment de la inversió pública. Si cal, amb retorn.
Mirem el present obertament. Aquests darrers dos anys, els clubs i entitats esportives de Badalona s’han vist molt afectats en els seus ingressos per les circumstàncies sanitàries. Això està provocant moltes dificultats per mantenir la gestió d’instal·lacions esportives i per continuar exercint una tasca social d’enorme importància als barris de la ciutat, especialment amb els menors. Hi ha una estratègia al respecte? Es treballa en una estratègia, dins dels recursos existents i les possibilitats legals, per protegir l’esport badaloní i garantir la continuïtat d’instal·lacions de la ciutat? S’ha fet públic el pla de treball, si n’hi ha?
Diguem que és necessària una proposta d’equilibri econòmic per a les nombroses entitats que gestionen instal·lacions esportives a través de concessions administratives. Fa falta un programa de bonificacions per a l’ús de les instal·lacions esportives per part de clubs, destinat a donar suport a entitats que s’hagin vist afectades per la crisi sanitària, amb el benentès que aquestes bonificacions les tramitaria l’Agència Tributària. I encara podem afegir dues línies de treball més: d’una banda, un augment del pressupost destinat a subvencions, convenis i reprogramació d’esdeveniments, amb la finalitat de mantenir el suport als grans esdeveniments esportius i als clubs i professionals per al desenvolupament de la pràctica esportiva durant el pròxim any. I per l’altra, establir una previsió d’increment de la inversió pública en instal·lacions esportives, cosa que permetria continuar amb la línia de millores dutes a terme en els darrers anys.
Badalona no es pot permetre per més temps la tresoreria paupèrrima dels seus clubs esportius. Siguin grans o petits, que aquí no se’n salva cap de cap esport. El “Badalona és futur” no ha de ser només un eslògan. O ens posem a pensar el futur seriosament, a qüestionar-nos què volem ser de grans, o els badalonins ho tindrem magre. En tots els sentits.
