Ha passat un mes i mig d’ençà del canvi d’alcaldia al qual ens va abocar la dimissió de Pastor, i les úniques dues mesures constatables del govern populista de dretes de García Albiol il·lustren clarament el seu tarannà: l’intent d’apujar-se el sou via dietes, que va ser tombat per l’oposició, i un ús demagògic de la seguretat que mereix posar la ciutat en alerta.

Som encara enmig de la pandèmia de la Covid-19, que ens ha demostrat dues coses: d’una banda, que l’OMS té molta raó quan defineix la seguretat humana com quelcom que va molt més enllà de la tasca i les mesures policials i, de l’altra, com és d’eficaç la prevenció. Dues lliçons a les quals el govern municipal badaloní del PP gira l’esquena. Perquè com molt bé diu l’OMS, les administracions públiques s’han d’ocupar de la seguretat humana, és a dir, de preservar la vida digna, d’assegurar el sosteniment de la vida i, per tant, de la prevenció del risc a tots nivells. Alimentació, salut i habitatge passen a ser també prioritats a incloure en un pla de seguretat, però a Badalona quan el govern del PP parla de seguretat intenta fer creure que només amb més policia reactiva es resoldrà tot. El model policial que defensa el PP no es basa en la prevenció, sinó tot el contrari, i això l’aboca al desastre. En seguretat, com en salut, la prevenció és clau. Comparativament, seria com si davant la Covid-19 decidissin no aplicar les mesures de distanciament i higiene i convertissin tots els equipaments en UCIs comptant que tota la població acabaria en estat greu, atès que no es faria cap tipus de tasca preventiva. No té s