Durant els anys dels governs de les dretes estatals i catalans, ens van reduir els salaris, les pensions, els diners destinats a l’educació, la salut, la dependència… En definitiva, les classes populars, durant aquells anys, ens vam a empobrir.
Tanmateix, per si això no fos poc, ara, els mandataris d’Europa ens diuen que s’han d’invertir 800.000 milions d’euros en armament, ja que, segons ens diuen, si volem la pau, hem d’invertir en armes.
Aquests sinistres personatges argumenten que invertir en armament pot garantir la defensa i prevenir conflictes.
Ara bé, amaguen que invertir en armes perpetua una carrera armamentista que incrementa la tensió internacional. Quan un país o un grup d’estats augmenten significativament la seva despesa militar, provoca que altres facin el mateix, alimentant el cercle viciós de la desconfiança i la competència, la qual cosa no contribueix a construir una pau sostenible, que requereix diàleg, cooperació i esforços globals per abordar causes profundes dels conflictes com les desigualtats, la injustícia i la manca de desenvolupament.
A més, encobreixen que les guerres, històricament, han demostrat que no són una solució sostenible per abordar les desigualtats i les injustícies. Al contrari, agreugen aquestes problemàtiques, deixant darrere un rastre de milers de morts, destrucció, pobresa i un horrible trauma humà.
Voler ocultar o ignorar que la inversió en armament perpetua un cicle de violència que consumeix recursos que podrien destinar-se a millorar la qualitat de vida de les persones no només és obscè, sinó una salvatjada, ja que això sols beneficia els insaciables depredadors fabricants d’armes i de polítics al seu servei.
La inversió en armament, si bé la justifiquen per motius de seguretat nacional o defensa, el que és cert és que perpetua un cicle de violència amb centenars de milers de morts, destrucció i devastació dels territoris i de recursos valuosos per al benestar de la població.
Invertir en armes per aconseguir la pau és un camí equivocat que perpetua el conflicte
A més, el fet que aquesta inversió beneficiï grans corporacions i polítics vinculats a elles posa en evidència un sistema que prioritza els interessos econòmics dels voltors rapinyaires per sobre del benestar col·lectiu.
Tanmateix, com a ciutadans també tenim un paper per fer-nos escoltar, interrogar aquestes decisions i promoure alternatives més pacífiques i sostenibles.
Per això, cal lluitar i exigir als governs que aquests recursos siguin redirigits i destinats cap a sectors com l’educació, la salut, les pensions, l’habitatge o la lluita contra la pobresa, que tenen un impacte directe i positiu en la qualitat de vida de les persones. Aquests són els pilars que poden construir un món més just i equitatiu, i evitar les guerres.
Mai hem d’oblidar que quan es redueixen els salaris, les pensions i els serveis socials, i s’incrementen les despeses en armament, som les classes populars les que patint les conseqüències directes, i això suposa més morts i, a més, perpetua les desigualtats.
La idea que “si volem la pau, hem d’invertir en armes” no només és antagònica, sinó que també és un gran error.
La pau no es pot construir sobre la por o la força, ja que aquests camins només perpetua un cercle viciós de desconfiança i violència. En canvi, la pau es consolida a través del diàleg, la cooperació i la priorització de les necessitats humanes bàsiques.
Per això, cal apostar pel diàleg, ja que és fonamental per a la resolució de conflictes. Només a través d’una comunicació oberta, sincera i honesta es poden trobar solucions sostenibles i justes que responguin els interessos de totes les parts implicades.
A més, la diplomàcia preventiva pot evitar que les tensions creixin fins a convertir-se en conflictes armats, oferint mecanismes per abordar problemes abans que aquests es desbordin.
La cooperació internacional també juga un paper clau per, en lloc d’invertir en arsenals militars, destinar recursos a l’educació, la sanitat, la igualtat i el benestar social. Això no només redueix les causes subjacents dels conflictes, com la pobresa i la desigualtat, sinó que també enforteix les comunitats i crea un sentit compartit de seguretat.
Finalment, la promoció d’una cultura de pau, basada en valors com l’empatia, la solidaritat i el respecte per la diversitat, és essencial per canviar la manera com les societats aborden els seus reptes. Una pau duradora només serà possible quan es prioritzi el benestar humà per sobre de la lògica de la força.
Invertir en armes per aconseguir la pau és, per tant, un camí equivocat que perpetua el conflicte. És a través del diàleg, la cooperació i la inversió en les persones que es pot construir un futur més pacífic i just.
