Si us pregunto què creieu que pensen a Espanya en relació al procés català, segurament ho encertareu. Els catalans som conscients de la desinformació amb què són manipulats els ciutadans espanyols perquè quan fem zapping, navegant pels mitjans de comunicació en castellà, ho veiem i ho escoltem, i tal percepció és precisament una de les causes de l’impressionant increment independentista català.

Em preguntes què pensen els espanyols sobre el procés català? Doncs, segurament no s’ho creuen, oi? Per la televisió els diuen que es tracta d’una tàctica del president Artur Mas per fer-los xantatge a canvi que l’Estat tracti els oligarques catalans com a “espanyols amb privilegis”. Si aquells antics burgesos proteccionistes de després d’Antoni de Campmany van decidir aprendre novament la llengua catalana, per tal d’intentar liderar el catalanisme de poble, amb l’objectiu d’amenaçar Madrid, en el context de les seves negociacions per intentar compartir part dels beneficis de l’explotació hispànica durant el segle XIX, aquesta vegada Espanya no espera res diferent dels polítics catalans.

Els polítics espanyols esperen això, però són matussers. Aquells que s’espanten, de seguida volen provar d’apagar el foc amb benzina, i els altres, més escèptics, també són més limitats intel·lectualment. És el cas de la senyora Susana Díaz, que ens distreu analitzant el problema català com un simple pols entre la dreta madrilenya i les perifèriques (tothom sap que ERC, CUP, o l’esquerra abertzale basca són grups empresarials de dreta), alhora que ens il·lustra explicant-nos que no són pas els territoris els que paguen, “sinó que són les persones, és Europa…” (encara com no pregunta si Europa és una senyora o una ­senyoreta!). Queda tot dit.

Per Manel Fantassin

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram