A Badalona, a més de l’interessantíssim patrimoni arqueològic romà, també hi ha molts altres edificis i espais protegits i declarats d’interès historicoartístic que cal evitar no només la seva desaparició, sinó també la seva degradació.

Malauradament ja són molts els referents patrimonials de la nostra ciutat que s’han perdut com a conseqüència de l’especulació i depredació urbanística.

Tanmateix, encara hi ha molts testimonis del nostre passat no molt llunyà que ens expliquen com va evolucionar Badalona i quines eren les activitats econòmiques i culturals més importants de la nostra ciutat.

Per això, des de diferents entitats i col·lectius hem expressat en reiterades ocasions als responsables municipals la necessitat d’actualitzar el cens del nostre patrimoni, amb el corresponent aclariment sobre la seva situació jurídica i l’estat dels edificis, els solars, l’espai natural i la propietat de tot allò que cal preservar.

Volem conèixer quines són les polítiques i els recursos que el nostre govern destina específicament i de manera continuada a la gestió i el manteniment del nostre patrimoni.

Som conscients que de cop no es podran resoldre tots els problemes que comporta una actuació que ens permetria gaudir d’aquesta enorme riquesa que suposa el nostre patrimoni, però també som conscients que si no hi ha interès i voluntat per part de l’Ajuntament -no només del govern de torn- d’evitar la seva desaparició, tard o d’hora haurem de lamentar la pèrdua d’espais i edificis singulars i únics que són testimoni del nostre passat. I, com cantava Raimon, qui perd els orígens, perd la seva identitat.

Tot això ve a compte del lamentable succés que va ocórrer la nit de l’onze de desembre.

Un dels edificis més singulars i característics del nostre passat industrial de mitjans del segle XX va ser devorat per les flames. Ens referim a la fàbrica PIHER.

Aquesta fàbrica, dissenyada pels prestigiosos arquitectes Oriol Bohigas i Josep Ma Martorell, tenia com una de les característiques principals les petites finestres esquinçades que imitaven les targetes perforades que feien servir els antics ordinadors.

Afortunadament no vam haver de lamentar la pèrdua de vides humanes, ja que eren moltes les persones sense sostre que l’utilitzaven com habitatge.

Les reaccions de tots els que tenen o han tingut responsabilitat en el govern del nostre Ajuntament ha sigut ràpida i contundent, tots ells lamenten la pèrdua d’aquest edifici únic i singular.

El diari El Punt va publicar el 2004 que Badalona transformaria la fàbrica dissenyada per Bohigas en locals d’assaig per als músics locals. Aquest edifici, situat al costat de l’autopista, tindria, a més, una sala de concerts amb capacitat per a dues-centes persones.

Evident que hi ha responsables d’aquesta pèrdua, però ara el més important no és buscar-los sinó reaccionar per actuar preventivament i evitar que altres edificis o espais abandonats de la ciutat pateixin el mateix que ha passat amb la fàbrica PIHER. Sense anar més lluny, tenim l’edifici de l’escola Lola Anglada i les cases de ca l’Arnús, entre altres.

Hi ha també solucions que ens demostren que, si es vol, es pot evitar la desaparició del nostre patrimoni. La masia de can Canyadó, la Torre Mena i can Gusi (Asil Roca i Pi) són uns bons exemples. El que no s’ha de fer és deixar en l’oblit aquest patrimoni, sigui públic o privat, i no donar-li un ús. Tots sabem que quan una cosa deixa de ser utilitzada, amb el temps, ens oblidem d’ella i acaba fent-se malbé o desapareixent.

També és cert que no sempre hi ha recursos per comprar tots els edificis catalogats o reparar les deficiències existents en alguns d’ells. Ara bé, no cal ser molt imaginatius si es vol solucionar el problema. Hi ha alternatives i experiències que ens demostren com abordar aquest problema.

Es poden transformar i donar un ús d’habitatge social, fer una cessió d’ús a entitats sense ànim de lucre, vendre-ho si és propietat municipal i el seu valor patrimonial no és rellevant… I moltes altres mesures que evitarien la degradació o la desaparició d’aquest tresor que forma part de la nostra història.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram