Són quatre dones. Tres d’elles, en aquests moments, omplen les pàgines dels mitjans de comunicació.

L’altra, la més gran de totes elles, si bé fa un temps també ocupava les portades dels principals diaris i obria els informatius, ara està una mica més oblidada.

La més gran, fins fa poc, ocupava el principal lloc d’aquest país reservat a una dona consort. Les seves opinions eren reproduïdes en tot tipus de mitjans, encara que no sempre fossin afortunades. Tenia una especial obsessió contra aquells nouvinguts que, segons ella, ens estaven imposant la seva religió i els seus costums i, a més, denunciava que les ajudes de les administracions les rebien gent que no sabia què era Catalunya.

“El meu marit està fart de donar habitatges a marroquins i magrebins”, deia.

També li molestava que l’expresident de la Generalitat Montilla s’anomenés José i no Josep i no parlés gaire bé el català.

Ara bé, per sobre de tot era coneguda per ser “la mare superiora”.

Fa pocs anys enviava una nota manuscrita a la Banca Reig d’Andorra en la qual deia:

“Reverend mossèn. Sóc la mare superiora de la congregació, desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia. Ell ja li dirà on s’ha de col·locar. Molt agraïda. Marta”.

Una altra Marta, de la qual tothom recorda una foto seva publicada en la portada d’una revista recentment desapareguda i que els camioners tenien col·locada a la cabina, aquests dies ha tornat a ser notícia perquè ha posat lletra a l’himne d’Espanya. Lògicament, tothom parla de la cançó i demanen que es canti a la final de la Copa del Rei per ocultar el que últimament passa en aquest partit. Com si no hi hagués altres problemes a Espanya i que, aquests, sí que afecten el benestar de la majoria…

La tercera de les Martes és una coneguda advocada i política catalana que, aquests dies, ha declarat al jutge que va demanar a Puigdemont, l’últim president de la Generalitat ara governada pel govern central com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, que suspengués la celebració del referèndum per proclamar la República catalana. Segons va declarar, ella no tenia cap capacitat de gestió en l’organització de l’1-O ni va participar en la redacció de les lleis de desconnexió.

“La declaració d’independència només va ser una manifestació política sense efectes jurídics per iniciar un període electoral posterior”.

Alguns pensen que per ser només un desig les conseqüències socials i econòmiques per als catalans sí que són reals i es necessitaran molts anys per tornar a la normalitat, sigui la que sigui.

Hi ha una altra Marta que també és notícia. En aquest cas es tracta d’una historiadora que, al mateix temps, és coordinadora d’un nou-vell partit. Aquesta va declarar davant del jutge que va proposar a Puigdemont que suspengués l’1-O i aquest s’hi va negar. Per a ella era necessari recórrer a les vies legals, que passen per la Constitució i l’Estatut, per fer camí cap a la independència, mai a través de la unilateralitat.

“Catalunya necessita un Govern estable dins de la legalitat vigent per poder defensar un programa de govern i fer política. La prioritat absoluta és tenir un Govern. No és fàcil relligar tots els legítims punts de vista, però el bé superior a preservar, per damunt de les persones, és el país i les institucions catalanes”.

Finalment, l’expresident Artur Mas va declarar al jutge del Tribunal Suprem que el que va passar el dia 27 d’octubre només era una broma, una malifeta sense més intencions.

“Jo crec que tots els actors que van votar la declaració el 27 d’octubre sabien que no tenia recorregut real”.

Un bon amic em pregunta:

“Ningú es farà responsable de la fractura social i l’empobriment de Catalunya?”

¿Es pot ignorar o menysprear el que està passant a Catalunya com a conseqüència de la irresponsabilitat d’alguns polítics que van actuar sense valorar les conseqüències del que feien?

És cert, continua dient-me, que la major part de culpa la té el govern del PP. Però, què es pensaven que faria un govern d’incapaços i un partit que li dóna suport ple de corruptes?

No era un xoc de trens. Era un xoc entre una bicicleta i un tren.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram