El 15 de gener va fer quatre anys que els pensionistes i els jubilats ens concentrem a la plaça de la Vila de Badalona per defensar el nostre dret a rebre una pensió digna. El mateix passa a la majoria de les ciutats i pobles de tot l’Estat. Ha estat un no parar, sense treva ni descans.

La generació que, en temps de la Dictadura, tant va lluitar per aconseguir millorar les condicions de vida de les classes treballadores, actualment ha de continuar defensant allò que la Constitució li reconeix i que alguns governs volen ignorar.

Han sigut molts dilluns, amb pluja, fred, calor i, fins i tot, en temps de pandèmia, que els pensionistes i els jubilats hem mantingut la nostra lluita en defensa d’unes pensiones dignes, no només per a nosaltres sinó, i sobretot, per a les futures generacions.

A més de les concentracions, també hem fet manifestacions a Badalona i a Barcelona, hem adreçat escrits als responsables polítics i ens hem reunit amb molts d’ells.

Hem organitzat xerrades a la majoria dels casals de la gent gran de Badalona, sempre ben rebudes; hem repartit informació per tots els encants de Badalona; ens hem reunit amb els sindicats i altres col·lectius per traslladar-los les nostres reivindicacions i hem presentat mocions al Ple del nostre ajuntament sorprenentment aprovades per unanimitat. En definitiva, una constància i un compromís per defensar allò que és nostre que ha sorprès molts que pensaven que això no aniria gaire lluny, oblidant que som una generació de lluita i que tenim clar que no deixarem que ens arrabassin allò que considerem nostre. Sempre defensarem els nostres drets i l’estat de benestar.

Les Marees de Pensionistes són referents en la lluita per la millora de les pensions i això tothom ho reconeix. Som més de deu milions de pensionistes i jubilats i, possiblement per això, la qüestió ocupa ara un espai en l’agenda dels polítics, quan fa uns quants anys ningú en parlava.

Continuarem defensant allò que és nostre a totes les places

Aconseguir tot o part del que millora les nostres condicions de vida ha sigut una constant al llarg de tota la nostra vida. Ningú ens ha regalat res i tot ha estat possible gràcies al compromís d’una generació de lluitadors i lluitadores en defensa del bé comú.

Les protestes es feien a tot arreu i van ser molt mediàtiques les marxes cap a Madrid. Milers de pensionistes i jubilats es van desplaçar caminant des del País Basc, Andalusia i altres territoris per concentrar-se, el 16 d’octubre del 2019, a Madrid, on es va poder organitzar una multitudinària manifestació.

Des d’aleshores han passat moltes coses que cal no oblidar. Els pensionistes tenien la pensió congelada i cada any perdien poder adquisitiu. Les reformes laborals del 2011 i 2013 ens condemnaven a la misèria. Deien que les pensions no eren sostenibles i alguns, amb sous milionaris, s’atrevien a dir que a Espanya les pensions eren molt generoses.

Tanmateix, no només es va demostrar que això eren mentides dels que ens governaven, sinó que aquests no han tingut més remei que reconèixer que la guardiola de les pensions es va buidar pel que ells mateixos van denominar despeses impròpies.

No entrarem a explicar tot el que hem aconseguit durant aquests quatre anys, això ho tenim clar la majoria dels pensionistes, però sí que direm per què continuem amb les nostres concentracions tots els dilluns, a les 11 hores, a la plaça de la Vila.

Perquè no podem abaixar la guàrdia. Són molts els que, davant de la greu situació provocada per la pandèmia, proposen que el sistema actual s’ha de modificar, cosa que vol dir acabar amb un sistema públic i solidari i deixar-lo en mans d’especuladors financers.

Per això, continuarem defensant allò que és nostre a totes les places i, una vegada més, demostrarem la nostra dignitat i el nostre compromís de lluitar per mantenir un sistema públic de pensions.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram