Susana Pérez

En la història de les empreses tecnològiques de xarxes socials hi ha dues dates marcades al calendari. La primera, quan vam estimar-les, pels volts del 2011, moment en què van esclatar les primaveres àrabs i l’opinió pública va veure en aquestes eines una manera amb la qual l’oposició als sistemes autocràtics podia comunicar-se i organitzar-se. La segona, quan vam odiar-les, a partir de la victòria electoral de Donald Trump, l’any 2016, quan van ser acusades de promoure les notícies falses.

Des d’aleshores, les xarxes han estat culpables de la desinformació, la polarització i l’assetjament. Per frenar aquestes acusacions, Facebook i Twitter han moderat els continguts mitjançant la intel·ligència artificial i la contractació de treballadors, han etiquetat les publicacions que menteixen o desinformen, han eliminat perfils de comptes extremistes, han limitat la publicitat política en períodes electorals i han restringit els botons de compartir i m’agrada. Fins i tot van eliminar el compte del mateix Donald Trump després de l’atac al Capitoli el gener de l’any passat.

La guerra a Ucraïna podria marcar un nou punt d’inflexió. Fa més de 40 dies que va esclatar el conflicte i les xarxes no són notícia, malgrat que Rússia ha estat un dels principals actors a nivell mundial en la propagació de mentides. Fins ara, i és important remarcar que l’escenari pot canviar en qualsevol moment, no tenim coneixement de cap gran campanya de desinformació ni ciberatac. La propaganda és present arreu, però el seu impacte és menor perquè hi ha molts més ulls vigilant i més escepticisme en general.

La propaganda és present arreu, però el seu impacte és menor perquè hi ha molts més ulls vigilant i més escepticisme en general

Internet porta el problema, però també la solució. La intel·ligència de fonts obertes, coneguda per les sigles OSINT (Open Source INTelligence), ha esdevingut cabdal per a la cobertura informativa del conflicte. La seva comunitat s’articula i actua al voltant de Twitter, i el seu centre de gravetat és Bellingcat, una plataforma que durant aquests dies contrasta la informació de la guerra en temps real. A aquesta tasca s’hi suma la feina de les plataformes de verificació i de les mateixes empreses tecnològiques. Per exemple, Facebook va retirar a mitjans de març un vídeo en què apareixia el president d’Ucraïna, Zelenski, fent unes afirmacions que mai havia pronunciat.

Que les xarxes socials no siguin notícia aquests dies (de moment) ens indica tres coses. Primer, que hi ha diferents actors treballant i combatent la desinformació de manera efectiva. Segon, que les empreses de xarxes socials estan prenent les mesures adequades per no ser acusades d’afavorir les notícies falses, però tampoc per rebre l’etiqueta de censores. Tercer, que la ciutadania atorga un paper més limitat a aquestes empreses en la seva dieta informativa i qüestiona la informació que hi circula. Tant de bo la guerra acabi aviat i les xarxes segueixin sense ser notícia.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram