Ara està de moda la prima de risc. No sóc economista, però, pel que he anat llegint, sembla que el tema funciona així: les emissions de deute públic que l’Estat fa periòdicament per fer front a les despeses que té surten amb un interès que les fa atractives als inversors, el qual ve determinat per la prima de risc. Com més interès, més guanys.
Qui determina el valor de la prima de risc? L’oligopoli format per tres empreses nord-americanes de qualificació: Standard & Poor’s, Moody’s i Fitch. Què convé als inversors? Una prima de risc i un interès el més alt possible.
Què ha passat en el cas d’Espanya? La crisi és clara, accentuada per la bombolla immobiliària i l’efecte en el sistema bancari. Aquí, han trobat els especuladors una víctima perfecta. Des que la prima de risc va començar a pujar es va anar obligant l’Estat a fer més retallades i lleis més restrictives. Però la prima continua pujant i l’Estat cada vegada es troba més lligat dins la teranyina dels especuladors. Això ho demostra el següent fet: a cada emissió de deute públic, amb interessos cada vegada més alts, la demanda sempre supera en dos o tres vegades l’oferta.I si la demanda supera per molt l’oferta, les emissions es podrien vendre a un interès més baix, amb menys despesa per a l’Estat. Així doncs, més que una prima de risc, jo l’anomenaria prima de rics.
Joan Bullón
Badalona
