Després de set anys de procés (si considerem la sentència de l’Estatut que es produí l’any 2010 com el seu punt d’inici), les diverses opcions polítiques que hi ha a Catalunya han anat construint tota una sèrie de mites al voltant del debat sobre la independència de Catalunya, amb l’objectiu més que probable de refermar els arguments propis i reforçar idees preconcebudes que alimentessin aquests arguments.
Un d’aquests mites que més han estès les forces polítiques contràries a la independència és el següent: el suport a la independència està estretament lligat al poder adquisitiu dels individus. Segons aquest argument, com més elevada és la capacitat adquisitiva d’una persona, més elevada seria la probabilitat que aquesta persona fos partidària de la independència de Catalunya.
Aquesta idea ha estat manifestada, directament o indirecta, per persones d’ideologies que van des de la dreta més conservadora fins a l’esquerra més “transformadora”. En aquest sentit, destaquen les declaracions del líder del PP català, Xavier García Albiol, que fa un parell de mesos manifestava que “el procés independentista només interessa a l’elit burgesa catalana”. Per altra banda, en una conferència a principis d’aquest any Joan Herrera indicava que la independència no havia penetrat entre la classe treballadora. Es tracta d’un mantra que, en certa manera, suposa una actualització de l’argument “soleturià” de l’origen burgès del catalanisme.
Fins aquí el mite. Però, quina és la realitat? Hi ha res de cert en aquesta idea, o per contra es fonamenta en una inferència errònia. Fem una petita incursió a l’estadística.
Probablement el “coeficient de correlació de Pearson” els soni com a quelcom llunyà o, fins i tot, desconegut. La idea, però, és ben senzilla. Breument, es tracta d’un índex emprat en estadística per estudiar quina relació hi ha entre dues variables quantitatives. Aquest índex pot adquirir valors entre +1 i -1. Així doncs, i per simplificar, si el valor és +1 significa que la relació entre les dues variables és positivament perfecta, cosa que implica que si una augmenta, l’altra ho fa també en la mateixa proporció. Si el valor està entre +1 i 0 significa que hi ha una correlació positiva entre ambdues variables (quan una augmenta, l’altra també ho fa, tot i que no en la mateixa proporció). Si el valor és zero vol dir que no existeix una relació entre les variables. Si el valor està entre 0 i -1 significa que hi ha una correlació negativa entre ambdues variables (quan una augmenta, l’altra disminueix, tot i que no en la mateixa proporció). I, finalment, si el valor és -1 vol dir que la relació entre les dues variables és negativament perfecta, cosa que implica que si una augmenta, l’altra disminueix en la mateixa proporció.
Un cop sabem això, si agafem les dades que ens ofereix l’Idescat sobre renda familiar disponible bruta per habitant a cada comarca de Catalunya (aquí) i les dades sobre el percentatge de vot que van obtenir JxSí i la CUP a cadascuna d’aquestes comarques a les eleccions del 2015 (aquí), i en calculem la correlació, obtenim un valor de -0,23. Què vol dir això? Doncs significa que sí que existeix una relació entre la renda familiar disponible per habitant i el suport a les opcions independentistes, però que, atenció, aquesta relació és negativa, o el que és el mateix, a més renda menys suport a la independència, no pas més.
Sorpresa. O no. En tot cas, l’argument segons el qual a menor renda menys suport a la independència no pot ser sostingut a nivell estadístic. Possiblement l’equivocació parteixi del punt des del qual s’elabora aquesta idea (en quins treballadors pensa l’unionisme quan empra aquesta paraula?) o de l’espai geogràfic que es pren com a referència (també hi ha classe treballadora més enllà de les grans urbs).
Per tant, el fet que a dues comarques com el Baix Penedès i la Selva l’independentisme obtingués, respectivament, un 39% i un 57% dels vots el 2015 dependrà de moltes variables, però no de la renda (la de totes dues és de 13.500 euros bruts anuals per habitant).
Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.
