Dolors Sabater

La política té una cara lluminosa i una cara fosca, i cadascú escull sota quin prisma camina. La cara lluminosa converteix la política en un fet honorable. Parteix de l’honestedat i del sentit de servei a la comunitat. La idea força d’aquesta cara lluminosa de la política és ser útil per millorar les condicions de vida de la gent i les condicions d’habitabilitat i sosteniment d’aquesta vida als entorns, als barris, als pobles i ciutats, al país. Al planeta. En definitiva, estar al servei del bé comú, pensar a trobar solucions als problemes i planificar accions públiques per cobrir necessitats i drets. Llum i generositat a favor de la vida i de la llibertat. La cara fosca de la política la converteix en un fet pervers que la posa al servei d’interessos particulars o dels lobbies, que normalitza la corrupció i busca privilegis per exercir poder trepitjant els altres. La idea força d’aquesta cara fosca de la política és aprofitar-se’n per obtenir beneficis privats a costa de perjudicar la comunitat, no evita la corrupció personal o de grup i se centra en la maquinació partidista. En definitiva, és mirar els altres i l’entorn amb intenció d’explotar-los menystenint els seus drets, i no solucionar problemes sinó crear-ne de pitjors. Foscor i mesquinesa en contra de la vida i de les llibertats. La política que camina per la cara fosca és la més coneguda i popular. La predominant. La que genera fàstic i desconfiança, desànim i descrèdit. Fa tant mal que no deixa brillar la que camina per la cara lluminosa. Per això, i sobretot ara que la cursa electoral fa aflorar el pitjor i el millor, cal fer passar partits i polítics per aquest test, i analitzar per quin costat de la política caminen. No és cert que tothom sigui igual.

No podem normalitzar que els partits converteixin els mesos previs a les eleccions en una mena de competició de promeses i anuncis

Aquesta setmana, al Ple del Parlament encara cueja, i amb força, l’assumpte d’usar promeses de serveis públics al municipi en funció de qui guanyi les eleccions, una pràctica fastigosa que ha atrapat el conseller de Drets Socials barrejant paper institucional de govern amb campanya partidista. Res de nou, desgraciadament. Una falta d’ètica que tant PSC com CiU han practicat alegrement durant la seva llarga història de poder. Aquesta vegada la falta greu l’ha comès el candidat d’ERC a Santa Coloma de Gramenet en un estrepitós “tot s’hi val”. I el més preocupant és que, en comptes de retractar-se, davant les reaccions d’indignació general, raonables i necessàries, s’han refermat en l’aposta, ben pròpia d’aquesta cara fosca de la política: sotmetre la creació de serveis bàsics públics al color polític de qui governi. Tracte de favor. Nepotisme pur. Tenir en compte o no les necessit