Mai he fumat, i sempre m’ha donat igual que la gent fumi al meu voltant. Per tant, l’encès debat que va haver-hi sobre el tema durant molt de temps em va donar igual en el seu moment. Passat tot això (que si prohibim fumar en espais petits, en espais grans, que si ara els restaurants s’han d’adaptar, que si ara ho prohibim a tot arreu…), el que queda per a la gent com jo són carrers plens de vida, de terrasses, de gent prenent alguna cosa. Ho trobo molt mediterrani, i tot i que entenc que tot plegat pot generar molèsties a algun veí, ha donat molta vida als meus carrers. Mirin, si la gent deixa de fumar, millor. Si baixen les morts per càncer, millor. I si s’enfonsen les multinacionals del tabac, millor que millor. Jo, mentre em pugui prendre una canyeta a qualsevol cantonada, ja m’està bé.

Mariona Codina

Casagemes

SÍ A LAS VAQUILLAS

Leo con estupor en su periódico que una plataforma pretende acabar con la fiesta de las vaquillas, sin duda uno de les actos más importantes de las fiestas de Badalona, uno de los que reúne a más gente, y además uno tan digno como cualquier sardana o baile de gegants. Y yo entiendo que hay mucho insensato suelto, pero uno mató un gato y les llamaron a todos mata gatos. Aquí no torturamos animales, sólo les hacemos participar de nuestra alegría.

Luis Gómez

Bufalà


THERE IS NO ALTERNATIVE

Sempre és més clara una situació quan s’observa des de fora. A Catalunya sembla que ens hem de resignar que, davant de la situació de crisi i d’endeutament, no hi ha altra alternativa que fer retallades socials, a l’estil de la tina que va popularitzar Margaret Thatcher com acrònim de there is no alternative. A les notícies sobre com els EUA poden afrontar el seu gran endeutament, llegim que allí es plantegen un ventall de propostes més ampli que el que aquí se’ns ofereix. Els demòcrates s’inclinen per apujar els impostos a rics i empreses, i els republicans no volen ni sentir parlar d’apujar els impostos i proposen, sobretot, reduir la despesa en sanitat per a majors de 65 anys i pobres. Fa de mal comparar que CiU proposi el mateix que els republicans neocons radicalitzats encara més pel Tea Party, però la pregunta seria: ¿Per què els mitjans de comunicació d’aquí fan seguidisme de l’opció ideològica del govern català i no plantegen altres solucions més enllà de les retallades? Si es presenta als que s’oposen a l’acció de govern sota el lema no a les retallades, llavors el debat es redueix a: retallades sí contra retallades no, i l’opció per no retallar en protecció social queda ridiculitzada perquè es mostra com a benintencionada, però poc realista. El més important que el moviment 15M ha introduït a l’àgora d’uns mitjans de comunicació massa monocromàtics és que no manquen alternatives, sinó que manca voluntat política.

Jordi Oriola i Folch

Barcelona