Actualment, els mitjans de comunicació i els tertulians fan servir un vocabulari que, de vegades, pot resultar difícil de comprendre per a les persones grans. Aquest fenomen no es deu a una manca de capacitat intel·lectual, sinó al fet que el llenguatge evoluciona amb el temps i incorpora nous termes i expressions que poden no haver format part del vocabulari habitual de generacions anteriors.
Un exemple d’aquestes paraules són “resilient” o “resiliència”, un concepte que ha guanyat popularitat en les últimes dècades i que descriu la capacitat d’una persona per superar adversitats i adaptar-se a situacions inesperades. En el cas de les persones grans, la resiliència és una qualitat especialment rellevant, ja que han hagut d’afrontar nombrosos desafiaments al llarg de la seva vida, incloent-hi els més de quaranta anys de dictadura, que va marcar profundament la seva adolescència i maduresa.
Segons el diccionari, la resiliència es defineix com la capacitat de sobreposar-se a moments difícils i adaptar-se positivament a les circumstàncies canviants. No es tracta només de resistir les adversitats, sinó de transformar-les en oportunitats de creixement i aprenentatge. Les persones grans exemplifiquen aquesta qualitat de manera excepcional, ja que, malgrat les dificultats viscudes, continuen lluitant i mirant cap al futur amb esperança i determinació.
La resiliència no és una característica innata, sinó que es desenvolupa amb l’experiència i el temps. Al llarg dels anys, les persones grans han lluitat per aconseguir drets i serveis públics i han après a gestionar les seves emocions, a buscar suport en la comunitat i a mantenir una actitud positiva davant la vida. Aquestes estratègies no només els han permès superar obstacles personals, sinó que també han contribuït a enfortir la societat en la qual viuen, compartint la seva saviesa i oferint un exemple de força i perseverança.
És important reconèixer i valorar la resiliència de les persones grans, no només com una qualitat individual, sinó com una contribució significativa al benestar col·lectiu. La seva experiència i capacitat d’adaptació són un recordatori del poder de l’esperança i la determinació davant de l’adversitat. Així, la resiliència esdevé una lliçó per a totes les generacions: la capacitat de lluitar i superar les dificultats amb dignitat i d’aprendre de les experiències per construir un futur millor.
Possiblement, el millor exemple de resiliència sigui la constància i perseverança en la defensa de les pensions públiques, els salaris dignes i els serveis públics essencials, una mostra clara de resiliència col·lectiva. Les persones grans, en particular, han estat al capdavant d’aquesta defensa i han demostrat una determinació admirable per garantir el benestar social i l’equitat.
Les persones grans, en particular, han estat al capdavant d’aquesta defensa i han demostrat una determinació admirable
Durant més d’una dècada han participat en mobilitzacions, han elevat la seva veu en el debat públic i han exigit polítiques que protegeixin els drets de tota la ciutadania. Aquest compromís no només beneficia la seva generació sinó que estableix les bases per a les futures i assegura que les conquestes socials no es perdin.
La perseverança en aquesta causa és una mostra evident que la resiliència no només es manifesta a nivell individual, sinó també a nivell social i polític. Davant de desafiaments econòmics i polítics que volen retallar drets socials, la capacitat de resistència i la lluita d’aquestes persones ha contribuït a mantenir i millorar el sistema de protecció social.
Organitzats en la Coordinadora Estatal de Pensionistes (COESPE), han dut a terme múltiples accions per defensar les pensions públiques, els salaris dignes i els serveis essencials a tot l’Estat espanyol.
Entre les més destacades en l’actualitat, està l’exigència de l’auditoria dels comptes de la Seguretat Social i també la defensa de l’ocupació de qualitat. També s’han organitzat xerrades i debats públics per conscienciar la ciutadania sobre la importància de protegir les pensions públiques i garantir la seva sostenibilitat. Aquestes trobades han servit per generar diàleg entre experts, sindicats i la societat civil, reforçant la necessitat de polítiques que protegeixin els drets socials.
També aquestes iniciatives han inclòs mobilitzacions als carrers, difusió d’informació als centres de treball i pressió política per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions.
Si bé l’actual Govern ha aprovat algunes reformes de les pensions que busquen assegurar el futur del sistema públic i fer-lo més equitatiu i solidari -com l’increment de les pensions mínimes, la correcció de la bretxa de gènere i la millora de la cobertura de períodes buits de cotització, un mecanisme d’equitat intergeneracional per garantir la viabilitat del sistema a llarg termini-, no és menys cert que encara hi ha moltes qüestions no resoltes i també el perill que suposa l’interès d’alguns a privatitzar-les, la qual cosa suposa una autèntica barbaritat.
Per això, les persones grans continuarem concentrar-nos totes les setmanes a Badalona els dijous a les 11 del matí i a les places dels ajuntaments per deixar clar el que volem: pensions dignes per a tothom.
